El alcalde recurrirá la sentencia del topónimo de Villanueva

Las Provincias, 26.04.2005

El pueblo se llamará Castelló de la Ribera hasta que se llegue al final

El alcalde de Castelló de la Ribera, Alfred Gregori, anunció ayer que el Ayuntamiento recurrirá al Supremo la sentencia por la cual se restituía el topónimo de Villanueva de Castellón. Gregori destacó que también van a pedir la suspensión de esta sentencia «por lo que el nombre seguirá siendo Castelló de la Ribera».

X. PÉREZ/ ALZIRA

El alcalde de Castelló de la Ribera, Alfred Gregori, anunció ayer que el Ayuntamiento recurrirá en casación al Tribunal Supremo la sentencia del TSJ en la que daba la razón a un colectivo de vecinos de esta población y restituía el nombre de Villanueva de Castellón.

Gregori explicó que uno de los argumentos para recurrir es que el tribunal no ha entrado «en el fondo del tema, es decir en el tema del topónimo, se basa en el allanamiento».

El alcalde reseñó que el Consistorio también pedirá la suspensión de la reciente sentencia por lo que el municipio ''se llamará Castelló de la Ribera'', hasta que se pronuncie el alto tribunal.

Alfred Gregori incidió que ahora sería «una tontería cambiar todos los nombres en los documentos del Ayuntamiento, ya que la sentencia la vamos a recurrir, esto también costaría dinero».

Cabe recordar que el pasado viernes el abogado del Colectiu Prorreferéndum, Juan García Sentandreu, se desplazó hasta esta localidad para explicar a los vecinos esta nueva sentencia que restituía «el histórico nombre de la población que no es otro que el de Villanueva de Castellón», según señaló el letrado. Sentandreu instó al alcalde a que cambiara de «inmediato» todas la rotulaciones del pueblo. Después de once años de litigios y sentencias el problema continúa en esta población. El pronunciamiento del Supremo tardará varios meses.

Europa Press, 22.04.2005

El TSJCV decidix que Villanueva de Castellón mantinga este nom en lloc de Castelló de la Ribera

VALÈNCIA, 22.04.2005 (EUROPA PRESS)

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha decidit que la localitat de Villanueva de Castellón mantinga este nom i no el de Castelló de la Ribera, canvi acordat al 1994 per la Generalitat, aleshores governada pel PSPV.

Segons la sala, l'ordenament dóna el poder de decisió al Consell tant per a la modificació de la denominació dels municipis com per a "legítimament" retirar-se del procediment, el que va fer al 1998 quan, davall la direcció del PP, el Govern valencià es va mostrar conforme a les pretensions del Colectiu de Veïns Pro-referèndum, que demanava la tornada a l'anterior nom.

La secció primera de la sala contenciosa administrativa estima així, en acceptar l'aplanament de la Generalitat, autora de la interlocutòria, el recurs interposat pel Colectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón contra el Decret 137/94 de 18 de juliol, publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) de 26 de juliol del 1994, per la qual cosa que es va aprovar el canvi de denominació d'este municipi pel de Castelló de la Ribera.

Esta decisió es produïx després que l'abril de l'any passat el Tribunal Suprem acceptara un recurs del consistori afectat i dictara una sentència en la qual va anul·lar la decisió del TSJCV que donava la raó al 'Colectiu' contra el decret de la Generalitat que va aprovar el canvi de nom, i va ordenar la tornada de les actuacions fins al moment de dictar sentència amb la finalitat que l'alt tribunal valencià es pronunciara amb "plenitud de jurisdicció" perquè considerava que no havia complit amb l'exigència constitucional de motivació de les resolucions.

El Colectiu de Veïns havia recorregut el canvi de nom, —realitzat amb la justificació del "criteri geogràfic" que donava la llavors Direcció de Política Lingüística—, perquè assegurava que des de 400 anys abans es denominava d'esta manera i perquè entenia que el decret devia considerar-se nul, "de la mateixa manera que qualsevol altre que posara en conflicte" els principis de legalitat, jerarquia normativa i publicitat de les normes amb els d'eficàcia normativa.

Per part seua, la Generalitat, que va acabar retirant-se del procediment i acceptant les pretensions dels recurrents, al·legava inicialment que la corporació municipal era qui tenia la competència per a incoar i concloure els expedients d'alteració del nom del poble i que s'havia limitat a respectar l'acord que havia adoptat la corporació, avalat per l'informe de Política Lingüística.

El consistori, per part seua, assegurava que s'havia cenyit a la normativa de la Generalitat quant a la instrucció de l'expedient, que havia conclòs amb els plens en els quals es va acordar el canvi de nom. Esta part va dur a terme un extens estudi del desenvolupament històric de la denominació per a acreditar que el terme correcte era "de la Ribera" perquè s'evidenciava en nombrosos textos i documents històrics, pel tradicional ús a nivell popular i perquè amb això es recuperava legalment el nom valencià "tradicional i històric que oralment s'ha mantingut".

En la seua resolució, la sala explica que el RD 1690/1986 establix que el nom i la capitalitat dels municipis podrà ser alterat previ acord de l'Ajuntament, informe de la Diputació i amb l'aprovació de la comunitat. La llei requerix que l'acord del consistori "siga conforme amb la resolució del Consell de Govern de la Comunitat Valenciana".

Esta norma es completa amb determinats articles de la Llei 7/85 reguladora de les Bases de Règim Local.

Així, assenyala el TSJCV, que de la legislació supletòria estatal aplicable a la Comunitat es deduïx que en la resolució definitiva de l'expedient de canvi de nom, "la competent és la Generalitat", que és "l'autora de l'acte administratiu definitiu i objecte d'este recurs". Per això la sala explica que el Consell "no només té atribucions de verificació de la legalitat" sinó també "competències de comprovació que l'acord local no afecta els interessos supramunicipals, sense que això contravinga l'autonomia local".

Per això, incidix que no es tracta "d'una mera homologació que conferisca eficàcia a l'acte municipal" sinó que l'actuació del municipi és "un tràmit més en el procediment la resolució del qual competix a la Comunitat autònoma". Per tant, en este cas, ha d'estimar la demanda en haver-se aplanat l'administració després de l'acord del ple del Consell de 20 de gener del 1998, en ser autora del decret que impugna el Col·lectiu i no haver-se apreciat una infracció de l'ordenament.

Així, insistix que l'ordenament "ha atorgat la decisió sobre l'oportunitat a la Generalitat Valenciana qui legítimament va canviar el nom a la població, però també legítimament s'aplana, considerant que els arguments de l'actor són correctes, sense que la sala puga substituir l'administració demandada en els criteris d'oportunitat de la interlocutòria impugnada".