acicastellodossiers

Castelló de la Ribera: Properes Eleccions i Anàlisi de Dades Electorals de 2003 (i II).

2007-02-19T20:55:00.000+01:00

Amb els resultats de 2003 a les mans, es planteja una de les qüestions més interessants a Castelló: des del punt de vista de les dades (vots, llistes, ...) és factible un canvi en l’actual Corporació des de l’esquerra? Per intentar contestar aquesta interrogant hem de tenir en compte dues consideracions:

1) El fet constatable del transvassament de vots que, entre les diverses llistes municipals dels partits de l’arc progressista local, s’han vingut succeïnt des de les primeres eleccions municipals de l’actual Constitució, segons els caps de llista i els equips de persones que s’han presentat.

2) Fer una anàlisi de les dades electorals de 2003 en diverses hipòtesis en diferents resultats possibles, deixant iguals els resultats del PP i VEINDE, i variant només les dades dels partits progressistes.

Exposem les diverses hipòtesis:

HIPÒTESI 1: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA ELS VOTS OBTINGUTS EN 2003 PEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV.

Amb els mateixos resultats que en el 2003, però sumant els vots del PSPV-PSOE (572 vots), ERPV (233 vots) i BLOC (194) en una sola candidatura obtindrien la quantitat de 999 vots, que automàticament suposa un grup municipal de 3 regidors i la pèrdua de la majoria absoluta d’EU que, amb 2.107 vots, es quedaria en 6.

Per tant, amb les mateixes dades que en 2003 els tres partits junts (PSPV-PSOE, ERPV I BLOC) tenen la possibilitat d’acabar amb la majoria absoluta actual.

HIPÒTESI 2: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA DEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV ELS VOTS DE 2003 (999) + 300 VOTS QUE RESTEM A EU:

Amb 1299 vots (999 vots de l’any 2003 més 300 vots que li hem posat en aquesta hipòtesi 2) el PSPV-PSOE, ERPV I BLOC junts en una única llista, conformarien un grup municipal de 4 regidors, per tant incrementarien en el doble l’actual representació que només té hui el PSPV-PSOE, i EU, amb 1807 vots, perdria la majoria absoluta tornant a tenir 5 regidors.

HIPÒTESI 3: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA DEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV ELS VOTS DE 2003 (999) + 555 VOTS QUE RESTEM A EU:

Amb els hipotètics 1554 vots (999 vots de l’any 2003 més 555 que li hem sumat en aquesta hipòtesi 3), el PSPV-PSOE ERPV I BLOC junts en una llista, conformarien un grup municipal de 5 regidors, i EU, amb 1552 vots, es quedaria amb un grup municipal de 4 regidors.

La conseqüència política amb aquesta variable del transvassament és total: EU perdria la majoria absoluta i a més a més, es quedaria com a segon grup polític d’esquerres en representació.

HIPÒTESI 4: SUMEM EN UNA SOLA CANDIDATURA DEL PSPV-PSOE, BLOC I ERPV ELS VOTS DE 2003 (999) + 1200 VOTS QUE RESTEM A EU:

L’única possibilitat de canviar l’actual majoria absoluta actual d’EU, i a més a més, atorgar-li-la a una hipòtetica llista conjunta del PSPV-PSOE, ERPV I BLOC (999 vots de 2003) és sumar 1200 vots més (= 2199 vots) que suposarien obtindre 7 regidors, i EU es quedaria en 907 vots, i amb només 2 regidors.

Aquesta última hipòtesi és la menys probable de totes, perquè tampoc en cap de las anteriors eleccions han hagut uns canvis de vot tant nombrosos. L’he exposada per veure només la quantitat de votants que farien falta per canviar l’actual situació i passar a tenir la majoria una altra candidatura d’esquerres.

Per a CONCLURE, manifestar que en totes les eleccions municipals des de l’actual Consitució, els partits de l’arc progresista en conjunt, sempre han obtés uns resultats electorals superiors al dels partits de la dreta política local, i és probable que això puga tornar a ocòrrer. Per aquesta raó, he presentat les hipòtesis de possibles canvis polítics a Castelló, des dels resultats dels partits d’esquerres i les possibles variacions.

GVM – Gemma Verdú Mariner.- Llicenciada en Ciències Polítiques

www.acicastello.org

Contra l'alta tensió

2007-02-17T13:06:00.000+01:00

DIADA CONTRA L'ALTA TENSIÓ

dissabte 24 de febrer a Barxeta
la lluita contra aquesta línea
és la nostra manera de defensar el País Valencià
_______________________________________________________________________

A les 11:30 h, a la Casa de la Cultura
Exposició Itinerant "Artistes Contra l'Alta Tensió"

A les 12:00 h, a la Plaça de l’Ajuntament
Concert de Músics Valencians Contra l'Alta Tensió
Actuaran:
Ximo Caffarena
Miquel Gil
Vicent Torrent
Feliu Ventura
Pau Alabajos
Pep Gimeno "Botifarra"
Vicent Savall
i més ...!!!

A les 16:30 h, des de la plaça de l'Ajuntament
MANIFESTACIÓ UNITÀRIA
____________________________________________________________________

Organitza: FUCAT, Ajuntament de Barxeta, Coordinadora Contra l’Alta Tensió de la Valldigna, Plataforma Pels Pobles de la Safor

Recolza: Escola Valenciana, Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià ………………………………………………………….
http://www.musicaenvalencia.org http://www.fev.org
http://noaltatensio.bloc.cat http://www.acicastello.org

Dóna sang, cada gota compta

2007-02-17T11:16:00.000+01:00

Als veïns i visitants de Castelló de la Ribera.

Dóna Sang
el millor regal la teua donació

Els veïns i visitants de Castelló de la Ribera que ho desitgen poden acudir el dilluns 19 de febrer al "llar del jubilat", ubicat en l'avinguda de Cuba, per a donar part de la seua sang. L'horari en què es podrà exercir esta acció solidària serà entre les cinc de la vesprada i les vuit i mitja de la nit.

Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana
Alacant: 965 658 112 * Castelló: 964 374 800 * València: 963 868 100

Toponimia de Castelló de Xàtiva

2007-02-10T18:37:00.000+01:00

El nom oficial de la vila és CASTELLÓ DE LA RIBERA per sentència del Tribunal Suprem de 21.04.2004 i per

RESOLUCIÓ de 6 de maig de 2004, del director general d'Administració Local de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es fa pública la Resolució de la Sentència de 21 d'abril de 2004, del Tribunal Suprem, en el Recurs de Cassació 391/01, interposat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra la Sentència, de 13 de febrer de 1998, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Primera, en el Recurs 2.370/94, en què s'impugnava el Decret 137/1994, de 18 de juliol, pel qual s'aprovava el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera. [2004/X5113]

Noms oficials dels darrers 25 anys

[segons CIVIS, Servei d'Informació Municipal]
Castelló de la Ribera? [Francesc Xavier Martí Juan],2000
Castelló de la Ribera (Ribera Alta) [diariparlem]
ACORD de 29 de setembre de 1998, del Govern Valencià, pel qual es disposa el compliment de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada el dia 13 de febrer de 1998, en el recurs contenciós administratiu interposat contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, sobre alteració del nom del municipi de Villanueva de Castellón. [1998/A8293][DOGV núm. 3.342, 1-X-98]
ACUERDO de 29 de septiembre de 1998 del Gobierno Valenciano por el que se dispone el cumplimiento de la sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, dictada en el recurso contencioso-administrativo interpuesto contra el Decreto 137/1994, de 18 de julio, sobre alteración del nombre del municipio de Villanueva de Castellón. [BOE 12-I-1999]
Informe de la Direcció General de Política Lingüística [Josep LACREU]
Lletra sobre el nom de Castelló de la Ribera [Josep GINER i MARCO], 1960, novembre 21
El nom de Castelló de la Ribera [Manuel SANCHIS GUARNER], (1977)
Pròleg a "El nom del nostre poble" [Vicenç M. ROSSELLÓ i VERGER], 1981, maig
Informe del Departament de Lingüística Valenciana [Antoni FERRANDO], (1981)
Informe del Decano de la Facultad de Filología [Manuel SANCHIS GUARNER], 1981, setembre 15
Informe de l'Institut de Filologia Valenciana [Joan FUSTER]
Informe del Consell Valencià de Cultura
Manifest per Castelló de la Ribera [27 de febrer de 1998]

Notícies relacionades:

4 de maig de 2004. El Tribunal Supremo anula la sentencia que invalidó el topónimo «Castelló de la Ribera» [Levante]
31 de març de 1998. Aquest cap de setmana s'ha presentat l'Associació síndic Pere Calp
Presentació de la Trobada de Castellons [recull de premsa]
Trobada de Castellons [recull de premsa]
27 d'octubre de 2000. L'Audiència descarta que els ex-alcaldes de Castelló malversaren fons públics.

Associacions relacionades:

Associació Síndic Pere Calp
VEINDE
Col.lectiu de Veïns Pro-referèndum

Altres Castellons

Castelló de la Plana [pàgina de l'ajuntament]
Castelló de Rugat
Castelló d'Empúries

Gentilici Martí Juan, Francesc Xavier: El nostre gentilici,1999

L'Acord de 29 de setembre de 1998 del Govern Valencià

2007-02-10T18:34:00.001+01:00

(El País, 08.04.2000) «El Supremo decidirá sobre la legalidad del topónimo de Castelló de la Ribera».

(1998) Ací teniu l’acord que va publicar el Govern Valencià, cobrint-se de glòria tal com acostuma a fer quan es tracta d’usar efectivament les seues atribucions per a utilitzar i difondre el valencià. Com que la Generalitat no ha volgut defendre davant els tribunals els criteris filològics i democràtics, defensa que els havia encomanat l’ajuntament, Castelló de la Ribera perd aquesta denominació en valencià oficialment; oficialment és diu Villanueva de Castellón. I, a l’altra, si l’ajuntament aprova la denominació valenciana i la Generalitat hi dóna el vistiplau, si algú interposa un recurs en contra, més valdrà que no ens defenguen el patrimoni des del Govern.

[DOGV núm. 3.342, 1.10.98]

Presidència de la Generalitat Valenciana

ACORD de 29 de setembre de 1998, del Govern Valencià, pel qual es disposa el compliment de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada el dia 13 de febrer de 1998, en el recurs contenciós administratiu interposat contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, sobre alteració del nom del municipi de Villanueva de Castellón. [1998/A8293]

El Govern Valencià, en la reunió del dia 29 de setembre de 1998, adoptà l’acord següent:

En el recurs contenciós administratiu seguit en instància única davant la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana entre, d’una banda, el Col·lectiu de Veïns Pro-Referendum i, d’una altra, la Generalitat Valenciana, i també l’Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es va aprovar el canvi de denominació de Villanueva de Castellón pel de Castelló de la Ribera, ha sigut dictada la sentència amb data 13 de febrer de 1998, la part dispositiva de la qual diu:

«Hem d’estimar i estimem el recurs contenciós administratiu interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-Referendum contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, de la Conselleria d’Administració Pública de la Generalitat Valenciana, pel qual es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón pel de Castelló de la Ribera, i anul·lem i deixem sense efecte aquest acord per assentiment a la demanda de l’administració demandada, sense fer imposició expressa de les costes processals.»

Per tant, segons estableix la Llei de 27 de desembre de 1956, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i fent ús de la competència atribuïda pel Decret 58/1992, de 13 d’abril, del Govern Valencià, pel qual es regula el procediment per a l’alteració del nom dels municipis, es disposa que siga complida la sentència expressada en els seus termes.

València, 29 de setembre de 1998

El conseller secretari del Govern Valencià,

JOSÉ JOAQUÍN RIPOLL SERRANO

El TSJ anula la sentencia que invalidó el topónimo «Castelló de la Ribera»

2007-02-10T18:28:00.000+01:00

Levante, 04.05.2004

El Tribunal Supremo anula la sentencia que invalidó el topónimo «Castelló de la Ribera»

Obliga al TSJ a emitir un nuevo fallo que entre a valorar si la denominación es legal

El Tribunal Supremo ha devuelto la oficialidad al topónimo Castelló de la Ribera al admitir el recurso de casación presentado por el ayuntamiento contra el fallo del Tribunal Superior de Justicia (TSJ) de la Comunidad Valenciana que anuló esta denominación en favor de la anterior, Villanueva de Castellón.

Llorenç Martínez, Alzira

Con su sentencia, la sección cuarta de la sala de lo contencioso-administrativo del alto tribunal ordena retrotraer las actuaciones «al momento inmediato anterior» a que el TSJ, en 1998, fallara en favor del Col·lectiu de Veïns Pro-Referèndum, asociación opuesta al topónimo Castelló de la Ribera, después de que el Consell gobernado por el PP, que era la parte demandada, decidiera retirarse del pleito. El TSJ deberá dictar una nueva sentencia «con plenitud de jurisdicción» en la que, al contrario que hace seis años, entre en el fondo de la cuestión, es decir, si el decreto de 1994 con el que la Generalitat —gobernada por el PSPV— aprobó el nombre de Castelló de la Ribera es o no legal. El Supremo alega que «no puede» asumir esta responsabilidad al tratarse de una cuestión «de derecho autonómico».

Indefensión municipal

El ayuntamiento alegó que el fallo del TSJ le dejaba en una situación de «grave indefensión» y así lo ha entendido también el Supremo, que rechaza que el tribunal autonómico emitiera el fallo obviando la oposición municipal. Frente a la postura del gobierno valenciano y de la asociación opuesta al nuevo topónimo, el alto tribunal estima que el pleito no debería haberse resuelto por el mero hecho de que el Consell se allanara, dado que aún quedaba una parte que debe ser reconocida como codemandada, el consistorio, que continuaba defendiendo la legalidad de esta denominación.

Los magistrados destacan que en la jurisdicción contencioso-administrativa, cuando la parte demandada es una administración pública, «el tribunal ante un allanamiento no está obligado a dictar sin más razonamiento una sentencia estimatoria». En este caso, la corporación local actúa «en defensa de un interés propio» y es titular de «derechos directamente afectados por la eventual anulación del acto autonómico impugnado ya que este último deriva del acto municipal previamente adoptado por aquel», tal como señala el Supremo al recordar que el consistorio aprobó el topónimo Castelló de la Ribera antes de que la Generalitat, en 1994 , apoyara la nueva denominación.

TSJ abril de 2004

2007-02-10T18:25:00.000+01:00

El Tribunal Suprem, en una sentència d'abril del 2004, ha retornat la validesa a la denominació de Castelló de la Ribera. Publiquem tot seguit la resolució de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques que fa pública la sentència.

Signatura topogràfica: 2259/2004
Número Diari Oficial: 4757
Data Diari Oficial: 20.05.2004
Pàgina Diari Oficial: 12915

Observacions: Es restablix la vigència del Decret 137/1994, ja que es retrotrauen les actuacions jurisdiccionals fins el moment anterior a dictar sentència per la qual es derogava este.

Mitjançant Decret 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón, per la forma de Castelló de la Ribera.

Interposat recurs contenciós administratiu contra el citat Decret, este va ser estimat per Sentència de 13 de febrer de 1998, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la resolució de la qual el va anul·lar i el va deixar sense efecte, per assentiment de la demanda per part de la Generalitat Valenciana. Resolució que es va fer pública en el DOGV d'1 d'octubre de 1998. En aquell moment la denominació va tornar a ser la de Villanueva de Castellón.

Incidint sobre esta situació, la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat Sentència de 21 d'abril de 2004, que cassa la de 13 de febrer de 1998, i que ordena retrotraure les actuacions al moment immediat anterior a esta, per tal que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana dicte una altra que es pronuncie sobre el fons de l'assumpte. Conforme a allò que ha sigut dictat pel Tribunal Suprem, i en tant es pronuncia el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el Decret 137/1994, de 18 de juliol, ha vist restablida la seua vigència, per la qual cosa la denominació oficial del municipi ha de ser la de Castelló de la Ribera.

Per tant, i de conformitat amb el que disposa el Decret 58/1992, de 13 d'abril, del Govern Valencià, resolc:

Donar publicitat a la Resolució de la Sentència de 21 d'abril de 2004, del Tribunal Suprem, en el Recurs de Cassació 391/01, interposat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra la Sentència de 13 de febrer de 1998, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Primera, en el recurs de l'esmentat orde jurisdiccional núm. 2370/94, en què s'impugnava el Decret 137/1994, de 18 de juliol, pel qual s'aprovava el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera, la part dispositiva del qual és com seguix:

"Que estimant el motiu de cassació formulat a l'empara de l'art. 95.1.3 de la LJCA 1956 hem de cassar la sentència dictada pel Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana, de 13 de febrer de 1998, i ordenem retrotraure les actuacions al moment immediat anterior a dictar sentència, per tal que la Sala d'Instància en dicte una altra en què haurà d'enjudiciar amb plenitud de jurisdicció, sense expressa menció sobre costes".

València, 6 de maig de 2004.- El director general d'Administració Local: José-Blas Molés Alagarda.

El alcalde recurrirá la sentencia del topónimo de Villanueva

2007-02-10T18:20:00.000+01:00

Las Provincias, 26.04.2005

El pueblo se llamará Castelló de la Ribera hasta que se llegue al final

El alcalde de Castelló de la Ribera, Alfred Gregori, anunció ayer que el Ayuntamiento recurrirá al Supremo la sentencia por la cual se restituía el topónimo de Villanueva de Castellón. Gregori destacó que también van a pedir la suspensión de esta sentencia «por lo que el nombre seguirá siendo Castelló de la Ribera».

X. PÉREZ/ ALZIRA

El alcalde de Castelló de la Ribera, Alfred Gregori, anunció ayer que el Ayuntamiento recurrirá en casación al Tribunal Supremo la sentencia del TSJ en la que daba la razón a un colectivo de vecinos de esta población y restituía el nombre de Villanueva de Castellón.

Gregori explicó que uno de los argumentos para recurrir es que el tribunal no ha entrado «en el fondo del tema, es decir en el tema del topónimo, se basa en el allanamiento».

El alcalde reseñó que el Consistorio también pedirá la suspensión de la reciente sentencia por lo que el municipio ''se llamará Castelló de la Ribera'', hasta que se pronuncie el alto tribunal.

Alfred Gregori incidió que ahora sería «una tontería cambiar todos los nombres en los documentos del Ayuntamiento, ya que la sentencia la vamos a recurrir, esto también costaría dinero».

Cabe recordar que el pasado viernes el abogado del Colectiu Prorreferéndum, Juan García Sentandreu, se desplazó hasta esta localidad para explicar a los vecinos esta nueva sentencia que restituía «el histórico nombre de la población que no es otro que el de Villanueva de Castellón», según señaló el letrado. Sentandreu instó al alcalde a que cambiara de «inmediato» todas la rotulaciones del pueblo. Después de once años de litigios y sentencias el problema continúa en esta población. El pronunciamiento del Supremo tardará varios meses.

Europa Press, 22.04.2005

El TSJCV decidix que Villanueva de Castellón mantinga este nom en lloc de Castelló de la Ribera

VALÈNCIA, 22.04.2005 (EUROPA PRESS)

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha decidit que la localitat de Villanueva de Castellón mantinga este nom i no el de Castelló de la Ribera, canvi acordat al 1994 per la Generalitat, aleshores governada pel PSPV.

Segons la sala, l'ordenament dóna el poder de decisió al Consell tant per a la modificació de la denominació dels municipis com per a "legítimament" retirar-se del procediment, el que va fer al 1998 quan, davall la direcció del PP, el Govern valencià es va mostrar conforme a les pretensions del Colectiu de Veïns Pro-referèndum, que demanava la tornada a l'anterior nom.

La secció primera de la sala contenciosa administrativa estima així, en acceptar l'aplanament de la Generalitat, autora de la interlocutòria, el recurs interposat pel Colectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón contra el Decret 137/94 de 18 de juliol, publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) de 26 de juliol del 1994, per la qual cosa que es va aprovar el canvi de denominació d'este municipi pel de Castelló de la Ribera.

Esta decisió es produïx després que l'abril de l'any passat el Tribunal Suprem acceptara un recurs del consistori afectat i dictara una sentència en la qual va anul·lar la decisió del TSJCV que donava la raó al 'Colectiu' contra el decret de la Generalitat que va aprovar el canvi de nom, i va ordenar la tornada de les actuacions fins al moment de dictar sentència amb la finalitat que l'alt tribunal valencià es pronunciara amb "plenitud de jurisdicció" perquè considerava que no havia complit amb l'exigència constitucional de motivació de les resolucions.

El Colectiu de Veïns havia recorregut el canvi de nom, —realitzat amb la justificació del "criteri geogràfic" que donava la llavors Direcció de Política Lingüística—, perquè assegurava que des de 400 anys abans es denominava d'esta manera i perquè entenia que el decret devia considerar-se nul, "de la mateixa manera que qualsevol altre que posara en conflicte" els principis de legalitat, jerarquia normativa i publicitat de les normes amb els d'eficàcia normativa.

Per part seua, la Generalitat, que va acabar retirant-se del procediment i acceptant les pretensions dels recurrents, al·legava inicialment que la corporació municipal era qui tenia la competència per a incoar i concloure els expedients d'alteració del nom del poble i que s'havia limitat a respectar l'acord que havia adoptat la corporació, avalat per l'informe de Política Lingüística.

El consistori, per part seua, assegurava que s'havia cenyit a la normativa de la Generalitat quant a la instrucció de l'expedient, que havia conclòs amb els plens en els quals es va acordar el canvi de nom. Esta part va dur a terme un extens estudi del desenvolupament històric de la denominació per a acreditar que el terme correcte era "de la Ribera" perquè s'evidenciava en nombrosos textos i documents històrics, pel tradicional ús a nivell popular i perquè amb això es recuperava legalment el nom valencià "tradicional i històric que oralment s'ha mantingut".

En la seua resolució, la sala explica que el RD 1690/1986 establix que el nom i la capitalitat dels municipis podrà ser alterat previ acord de l'Ajuntament, informe de la Diputació i amb l'aprovació de la comunitat. La llei requerix que l'acord del consistori "siga conforme amb la resolució del Consell de Govern de la Comunitat Valenciana".

Esta norma es completa amb determinats articles de la Llei 7/85 reguladora de les Bases de Règim Local.

Així, assenyala el TSJCV, que de la legislació supletòria estatal aplicable a la Comunitat es deduïx que en la resolució definitiva de l'expedient de canvi de nom, "la competent és la Generalitat", que és "l'autora de l'acte administratiu definitiu i objecte d'este recurs". Per això la sala explica que el Consell "no només té atribucions de verificació de la legalitat" sinó també "competències de comprovació que l'acord local no afecta els interessos supramunicipals, sense que això contravinga l'autonomia local".

Per això, incidix que no es tracta "d'una mera homologació que conferisca eficàcia a l'acte municipal" sinó que l'actuació del municipi és "un tràmit més en el procediment la resolució del qual competix a la Comunitat autònoma". Per tant, en este cas, ha d'estimar la demanda en haver-se aplanat l'administració després de l'acord del ple del Consell de 20 de gener del 1998, en ser autora del decret que impugna el Col·lectiu i no haver-se apreciat una infracció de l'ordenament.

Així, insistix que l'ordenament "ha atorgat la decisió sobre l'oportunitat a la Generalitat Valenciana qui legítimament va canviar el nom a la població, però també legítimament s'aplana, considerant que els arguments de l'actor són correctes, sense que la sala puga substituir l'administració demandada en els criteris d'oportunitat de la interlocutòria impugnada".

Sentència TSJ 2005

2007-02-10T18:11:00.000+01:00

Data disposició: 29.06.2005

Tipus disposició: Resolució

Origen disposició: Conselleria Justícia i Administracions Públiques;DG Administració Local

Títol disposició: RESOLUCIÓ de 29 de juny de 2005, de la Direcció General d'Administració Local, per la qual es fa pública la resolució de la sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 22 d'abril de 2005, en virtut de la qual s'estima el recurs contenciós administratiu 2370/94 interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón, contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, publicat en el DOGV, de 26 de juliol de 1994, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per Castelló de la Ribera. [2005/X7990]
Extracte disposició: Publicació de decisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, de data 22 d'abril de 2005, i estimar el recurs contra el Decret 137/1994, pel qual es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per Castelló de la Ribera.
Data vigor: 20.07.2005
Número Diari Oficial: 5052
Data Diari Oficial: 19.07.2005
Pàgina Diari Oficial: 25175
Signatura topogràfica: 3870/2005
Descriptors temàtics: municipi
Descriptors propis: canvi de denominació;toponímia
Descriptors toponímics: Castelló de la Ribera

AFECTACIONS ACTIVES

Deroga
RESOLUCIÓ de 6 de maig de 2004, del director general d'Administració Local de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es fa pública la Resolució de la Sentència de 21 d'abril de 2004, del Tribunal Suprem, en el Recurs de Cassació 391/01, interposat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, contra la Sentència, de 13 de febrer de 1998, dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Primera, en el Recurs 2.370/94, en què s'impugnava el Decret 137/1994, de 18 de juliol, pel qual s'aprovava el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera. [2004/X5113] (DOGV número de data 20040520) | 2259/2004

Deroga
ACORD de 29 de setembre de 1998, del Govern Valencià, pel qual es disposa el compliment de la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada el dia 13 de febrer de 1998, en el recurs contenciós administratiu interposat contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, sobre alteració del nom del municipi de Villanueva de Castellón. [1998/A8293] (DOGV número de data 19981001) | 2215/1998

Deroga
DECRET 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma de Castelló de la Ribera. [94/5087] (DOGV número de data 19940726) | 1668/1994

Text de la disposició:

RESOLUCIÓ de 29 de juny de 2005, de la Direcció General d'Administració Local, per la qual es fa pública la resolució de la sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, de data 22 d'abril de 2005, en virtut de la qual s'estima el recurs contenciós administratiu 2370/94 interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón, contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, publicat en el DOGV, de 26 de juliol de 1994, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per Castelló de la Ribera. [2005/X7990]

Mitjançant Decret 137/1994, de 18 de juliol del Govern Valencià, es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma de Castelló de la Ribera.

Interposat recurs contenciós administratiu contra l'esmentat Decret, va ser estimat per Sentència de 13 de febrer de 1998, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la resolució del qual el va anul·lar i va deixar sense efecte, per aplanament de la Generalitat Valenciana. Resolució que es va fer pública en el DOGV de l'1 d'octubre de 1998. En aquell moment la denominació va tornar a ser la de Villanueva de Castellón.

Incidint sobre dita situació, la secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, va dictar sentència de 21 d'abril de 2004, casant la de 13 de febrer de 1998, ordenant retrotraure les actuacions al moment immediat anterior a la mateixa, a fi que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en dictara una altra que es pronuncie sobre el fons de l'assumpte. Resolució que es va fer pública en el DOGV de 20 de maig de 2004. En aquell moment la denominació va passar a ser la de Castelló de la Ribera.

En data 22 d'abril de 2005 s'ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, estimant novament el recurs contenciós administratiu interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum contra el Decret 173/1994. Per tant, a partir de dita data, la denominació oficial del municipi ha de ser la de Villanueva de Castellón.

En virtut d'això, segons estableix l'article 91 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i fent ús de la competència atribuïda en el Decret 58/1992, de 13 d'abril, del Govern Valencià, pel qual es regula el procediment per a l'alteració del nom dels municipis, resolc:

Donar publicitat a la resolució de la Sentència de la Sala Contenciosa Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada amb data 22 d'abril de 2005, en el recurs contenciós administratiu núm.2370/94, interposat pel Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum contra el Decret 137/1994, de 18 de juliol, del Govern Valencià, que va aprovar el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma en valencià de Castelló de la Ribera, la part dispositiva de la qual és com segueix:

«Estimar, en acceptar l'aplanament de la demandada, autora de l'acte, el recurs contenciós administratiu 2370/94, interposat per la procuradora, Sra. Puertas Medina, en nom i representació de Col·lectiu de Veïns Pro-referèndum de Villanueva de Castellón, contra el Decret 13794 de 18 de juliol, publicat en el DOGV de 26 de juliol de 1994, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la de Castelló de la Ribera; no es fa pronunciament especial quant a les costes processals».

València, 29 de juny de 2005.- El director general d'Administració Local: José-Blas Molés Alagarda.

Informe de la Direcció General de Política Linguísta

2007-02-10T18:04:00.000+01:00

Josep Lacreu i Cuesta, cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció, a petició de l'Ajuntament de Villanueva de Castellón, té l'honor d'emetre l'informe següent.

Sobre el nom del vostre municipi han dit ja la seua paraula les institucions més represnetatives de la Comunitat Valenciana: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Consell Valencià de Cultura i Institut de Filologia Valenciana. I també destacats estudiosos de la lingüística, de la geografia i de la cultura valencianes: Manuel Sanchis Guarner, Emili Beüt i Belenguer, Josep Giner i Marco, Vicenç Rosselló i Verger, Antoni Ferrando i Francés, Eduard Soloer i Estruch, etc. Com siga que la proposta unànime de tots ells ha estat Castelló de la Ribera, aquesta és la forma que s'ha utilitzat majoritàriament per a referir-se en valencià a la vostra població.

Poca cosa creiem que es pugaa aportar més del que han dit aquests destacats intel·lectuals. La documentació històrica ens dóna clarament el nom del nucli de població Castelló, que moltes vegades ha anat seguit d'un determinatiu de Xàtiva, de San Felipe, o de Carcaixent.

Durant l'edat mitjana, aquest nucli de població va pertànyer al municipi de Xàtiva, aleshores molt més extens que en l'actualitat, i s'anomenava Castelló de Xàtiva, amb determinatiu indicador de la denominació geogràfico-política a la qual pertanyia. Aquesta denominació conviu en la documentació amb la de Castelló simplement, com es veu en el Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I.

L'any 1587, per un privilegi de Felip II, el lloc de Castelló fou segregat del municipi de Xàtiva i convertit en municipi independent, per la qual cosa hi va ser designat la Vila Nova de Castelló; no obstant això, en el mateix document apareix la Vila de Castelló o simplement Castelló. En un document posterior del mateix Felip II, de l'any 1594, hom l'anomenà Castellón de la Villanueva.

Aquestes circumstàncies indiquen que la referència a la Vila Nova o Villanueva es tractava, més que d'un autèntic nom propi, d'una designació genèrica que indicava que la població anomenada comunament Castelló havia assolit la categoria de vila que abans no tenia. Per això el municipi continuà sent designat Castelló (o en castellà Castellón) en nombrosos documents dels segles XVI al XVIII, i aquest nom va ser emprat també pels cronistes i historiadors de l'edat moderna: Pere Antoni Beuter, Martí de Viciana, Gaspar Escolano, etc. També apareix Castelló en els mapes de l'època: Oertel i Kremer (s. XVI) i Cabanilles s. XVIII).

Després de la batalla d'Almansa, el 1708 Felip V li llevà la condició de municipi independent, i va ser integrat en el de Carcaixent; per això en aquesta època es designat amb el nom de Castellón de Carcagent i encara apareix documentat també alguna vegada Castellón de San Phelipe. Pel Decret de 20 d'agost de 1735 recuperà la condició de municipi i hi apareix anomenat Villa de Castellón. Des d'aleshores han conviscut el nom popular Castelló i el nom oficial Villanueva de Castellón.

Però, en l'època actual, la recuperació del valencià en tots els àmbits de la vida, familiar però també oficial i públic, és un desig creixent de molts valencians i concretament del vostre municipi. L'ús del valencià implica que s'utilitzen les denominacions toponímiques populars valencianes i és ací on el nom de les poblacions té una importància cabdal pel seu valor designatiu emblemàtic del col·lectiu humà que representa.

A l'hora de decidir quin és el nom que cal adoptar per a designar el municipi, és imprescindible comptar amb la voluntat del consistori com a representant de la voluntat popular. En aquest sentit i amb una posició conciliadora, l'escrit del director general de Política Lingüística de data 20 de gener de 1993 citava les dues formes que s'han apuntat modernament, Castelló de la Ribera i Vilanova de Castelló, i encoratjava la corporació municipal a prendre una decisió tot oferint l'assessorament necessari.

Una vegada demanat aquest assessorament, hem de fer palesa l'opinió nostra i en ella tenim en compte la denominació clàssica, els informes elaborats pels erudits esmentats els dictàmens del Consell Valencià de Cultura i de l'Institut de Filologia Valenciana i l'ús popular del topònim.

El nom històric, autènticament tradicional i popular, és el de Castelló, que prové del llatí CASTELLONE, diminutiu de CASTELLU 'fortalesa, castell'. És el més antigament documentat, el que figura com a element comú en les diverses denominacions al llarg de la història i el que continua viu en l'ús oral de la població, de la comarca i de les zones veïnes. La forma oficial Villanueva de Castellón és una designació administrativa que no té tradició oral, cosa que seria impossible, d'altra banda, ja que es tracta d'una zona valencianoparlant; l'híbrid Villanova, que se sent a dir modernament, no representa més que una semiadaptació espontània, reflex de fins a quin punt el nom oficial ho ha estat assimilat ni per la pròpia població ni pels pobles de la rodalia. La forma Vilanova de Castelló, que s'ha proposat recentment com a alternativa en valencià, encara que lícita des del punt de vista estrictament lingüístic, hem de ser conscients que és una simple traducció literal del nom oficial, sense tradició ni ús oral que l'avale. Per tant, si ens remetem a les dades objectives, és Castelló el nom de la població.

Ara bé, aquest nom, com ha ocorregut també històricament, necessita algun complement que el diferencie dels altres castellons: Castelló de la Plana, Castelló de les Gerres. És cert que hi ha municipis que tenet incorporat l'element Vilanova d'una manera tradicional, i que els seus noms són plenament lícits i tradicionals. No es tracta de bandejar aquest referent per impropi sinó perquè, en el cas que ens ocupa el nom del nucli de la població existia com a municipi ja abans de la constitució com a vila nova. Existia el topònim i existia el nucli de població a què es referia, el que canvià amb el privilegi de Felip II fou la consideració administrativa de la població. El manteniment de forma ininterrompuda del topònim simple Castelló, en convivència, és cert, amb els noms que administrativament ha tingut, es veu de manera clara en els textos escrits al llarg de la història de la població, en les cançons populars, les dites i refranys, etc., i naturalment en l'ús oral.

Per això creiem que l'expedient de canvi de denominació del municipi ha de partir d'aquest topònim i no hauria de basar-se en la traducció del nom oficial. Una qüestió diferent és com es diferencia el topònim Castelló dels altres municipis que contenen aquest element. L'element Vilanova, com ja hem dit, no és el més adequat perquè altera la naturalesa del topònim, converteix el vertader topònim en simple element determinatiu diferenciador i, al contrari, consagra com a nucli el que hauria de ser, en tot cas, un complement auxiliar amb funció simplement aclaridora. Amb la forma Vilanova de Castelló, la tendència natural a abreujar els topònims compostos faria que el vertader topònim Castelló fóra considerat element secundari i omissible, i la forma popular esdevindria, amb el temps, Vilanova.

La forma habitual de determinar el nom d'un nucli de població consisteix a afegir el nom d'una entitat geogràfica, política o històrica relacionada amb la població en qüestió, especialment la comarca o subcomarca, regió o sobregió. Així es formen denominacions oficials com Albalat de la Ribera, Atzeneta del Maestrat, Benifairó de Valldigna, Benifairó de les Valls, Castelló de la Plana, la Granja de la Costera, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Quart de les Valls, etc. Per això, l'any 1932 una comissió d'experts formada per destacats especialistes com Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner i Marco, Nicolau Primitiu, Josep sanchis Sivera, Ernest Martínez Ferrando, Joan Coromines, Josep M. Casacuberta i Felip Mateu i Llopis, proposà Castelló de la Ribera com a denominació d'aquest municipi.

Cal destacar que aquesta denominació satisfà totes les exigències de correcció ortogràfica i gramatical, i d'adequació a la tradició onomàstica valenciana. D'una banda, es recupera com a element principal del topònim el nom popular i tradicional de Castelló, i de l'altra es cobreix la necessitat de distingir-lo, amb un determinatiu adequat, d'altres poblacions amb el mateix nom. En topònims amb una designació composta, la primera part sol ser la que correspon al nom popular, mentre que la segona sol quedar com un complement omissible que s'explicita en els àmbits oficials i quan cal diferenciar la població d'altres del mateix nom. Això és el que observem, a més dels exemples esmentats, en casos com la Vall d'Uixó, la Vila joiosa,(popularment, la Vall, la Vila ...) o en les diverses poblacions anomenades la Pobla, el Ràfol, etc. De la mateixa manera, els diversos municipis anomenats Castelló són així designats en la zona on s'ubiquen i quan cal diferenciar-ne un dels altres s'hi afig el complement específic: Castelló de la Plana, Castelló de Rugat.

La denominació de Castelló de la Ribera compta amb una tradició en l'ús culte valencià de més de 60 anys i és arreplegada en la major part de nomenclàtors, enciclopèdies i en tota mena de publicacions en la nostra llengua i és la forma proposada per destacats lingüístes, geògrafs i escriptors d'ideologies diverses i per institucions com l'Institut de Filologia Valencana i el Consell Valencià de Cultura, una còpia del dictàment del qual es pot veure punxant sobre els enllaços. Per tot això, considerem que la forma valenciana més adequada del nom d'aquest municipi és

CASTELLÓ DE LA RIBERA

Signat: Josep Lacreu i Cuesta

G E N E R A L I T A T V A L E N C I A N A
Conselleria de cultura, educació i ciència
Servei d'assessorament lingüístic i traducció

Tret d’Internet

Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster

2007-02-10T17:43:00.000+01:00

«Manuel Sanchis Guarner, Decano de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia

INFORMA :

Que tras los informes del Departamento de Lingüística Valenciana y del Departamento de Paleografía de esta Facultad —cuyas fotocopias adjunto—, y a la vista de los acuerdos de la comisión lingüística de 1932 para la valencianización de la toponímia valenciana, y de acuerdo con los testimonios aducidos por los señores: Dr. D. Vicenç M. Rosselló i Verger, catedrático de Geografia de esta Universidad, Don Josep Giner, filólogo, Don Jesús Huguet, cronista de La Pobla Llarga y D. Eduard Soler i Estruch, cronista oficial de Alzira, en sendos informes referidos al asunto, y, por último, a la vista de las siguientes publicaciones: "Aproximació a la toponímia del País Valencià" de Melchor y otros, "Toponímia: els noms de les ciutats i els pobles valencians", de la Consellería de Cultura del País Valencià, "Nomenclàtor geográfic del País Valèncià", "Enciclopedia de la Región Valenciana", "Diccionari de la Rima" ( 2º vol.) de Francesc Ferrer i Pastor, "Diccionari Català-valencià-balear" (to. 3º) de Alcover-Moll, y otras publicaciones más, el nombre propio valenciano más conveniente para el municipio llamado oficialmente Villanueva de Castellón es Castelló de la Ribera.-

Las razones generales aducidas para la adopción de dicho topónimo son las siguientes:

Primera : Que el nombre más antiguo y que siempre ha permanecido a lo largo de su historia es CASTELLÓ. Esto se puede comprobar, entre otros, en:

- Llibre dels Feyts (326-327)

- Llibre del Repartiment.

- En los historiadores Beuter, Viciana, Escolano y Diago,al referirse a la conquista de Castelló por Jaime I.

- Relaciones geográficas del Reino de Valencia, de Vicente Castañeda.

- Observaciones sobre la Historia, etc., de Cavanilles.

- En los mapas de Oertel y Kremer y Cavanilles.

- Y en otras muchos documentos que se pueden encontrar en el Archivo local de Castelló, en el Archivo del Reino de Valencia, etc.

Segunda : Que el nombre de CASTELLÓ, al aparecer oficialmente siempre ha estado acompañado de algún u otro determinativo:

- Desde 1.250 hasta el 3 de octubre de 1.587: CASTELLÓ DE XATIVA (Cfr. libros anteriores).

- Desde 1.587 hasta el 30 de agosto de 1.708: LA VILA NOVA DE CASTELLÓ: Por Privilegio de Felipe II.

- Desde 1.708 hasta 1.735: CASTELLÓN DE CARCAGENTE.

- Desde 1.735 hasta la actualidad : VILLANUEVA CASTELLON.

Además aparecen en otros documentos oficiales los nombres de: Castellón de la Villa nueva y Castellón de San Phelipe.

Se puede observar, por lo tanto, que lo único que ha permanecido siempre ha sido el topónimo CASTELLÓ.

Tercera : Que, a pesar de tantos cambios, la gente del lugar y sus contornos lo ha conocido siempre como CASTELLÓ. Así, se puede observar en el uso actual así como en canciones y refranes populares y en documentos de tipo extra-oficial anteriores y posteriores a 1587.

Cuarta: Por tanto, el nombre CASTELLÓ es al más popular e histórico, y, como tal, el más adecuado. Pero como se puede confundir con otras poblaciones valencianas del mismo nombre, se impone añadir un determinativo diferenciador a dicho topónimo.

Quinta: El topónimo Castelló de Xàtiva es improcedente, ya que indica dependencia, la cual, si bien existió en época anterior, no es la actual situación.

Sexta: VILLANUEVA DE CASTELLÓN es la castellanización del nombre VILA NOVA DE CASTELLÓ. Este último, que se impone oficialmente en el documento de Privilegio de Villa Real de 3 de octubre de 1587, otorgado por Felipe II, no puede arrogarse actualmente derechos de legitimidad, puesto que el documento no tiene ninguna validez jurídica, es decir, el topónimo La Vila Nova de Castelló tiene únicamente un valor histórico que debe de contrastarse con el de otros topónimos que ha tenido el lugar, sin ningún tipo de privilegio.

Además, el uso de tal nombre tan sólo prosperó en el ámbito oficial. Lo prueba el hecho de que en el mismo privilegio de Villa Real, en los capítulos II, III, XIX, XXX, XXXVI y XLVII aparece sólo Vila de Castelló, y en el capítulo XXXII sólo Castelló. Solamente en los capítulos XXXVII y XLIII aparece el nuevo nombre impuesto. Por otra parte, el uso popular, tanto en ésta como en las poblaciones de la comarca, siempre ha dicho Castelló.

También prueba la poca fortuna de dicho topónimo el hecho de que la actual Real Acequia Escalona fuera nombrada en sus comienzos (posteriores a 1587) "Séquia Nova de Castelló", y al concederle el título de Real en 6 de febrero de 1622, "Séquia Real Nova de Castelló".

Asimismo lo prueban libros y documentos posteriores a 1587 (Cfr. por ejemplo Cavanilles).

Séptima: El topónimo CASTELLÓ DE LA RIBERA, es también en su totalidad, popular, ya que el instinto popular, cuando quiere diferenciarlo de cualquier otro Castelló dice muy exactamente: CASTELLÓ, el de la Ribera; esto se comprobó en el uso de las comarcas de la Vall d'Albaida, l'Horta, etc...

Concluyendo: Sería conveniente, por lo tanto, respetar la venerable forma del nombre histórico y popular, y, dado que en el País Valencià existen otras poblaciones con esta misma denominación, se impone añadirle un determinativo. No parece adecuado restablecer el antiguo, ya que "de Xàtiva" indica subordinación y dependencia. Así, pues, lo más lógico y conveniente es añadirle el determinativo "de la Ribera", nombre de la comarca natural en la que está inserta esta población.

Por todo ello, propongo como topónimo valenciano más adecuado para la población, oficialmente llamada en la actualidad Villanueva de Castellón, el de CASTELLÓ DE LA RIBERA.

Y a efectos de adecuar correctamente el actual nombre castellanizado a la toponimia valenciana, expido la presente, en Valencia, a quince de septiembre de 1981.

Manuel Sanchis Guarner»

-------------------------------------

«El nom que ha tingut sempre esta població fins l'any 1708, en que se li imposa Villanueva de Castellón, és imposat.

Donat que hi ha unes altres poblacions que duen el mateix nom, caldria afegir el determinatiu "de la Ribera". Això permet reconéixer amb precissió la situació geogràfica del municipi. En canvi, Villanueva de Castellón podria suggerir una dependència de Castelló de la Plana.

Si Felipe V canvià el nom de Xàtiva per San Felipe com a castig, i posteriorment els xativins han tingut la dignitat de restituir el seu antic nom, seria convenient que l'Ajuntament de "Villanueva de Castellón" adoptara una posició pareguda, ja que la mera traducció de Vilanova de Castelló suposa explicitament el reconeixement d'una imposició a causa de la desfeta d'Almansa.

Signat: Joan Fuster»

Tret d’Internet

Castelló de la Ribera: Properes Eleccions i Anàlisi de Dades Electorals de 2003 (I).

2007-02-08T20:11:00.000+01:00

El proper mes de maig o juny d’aquest any, es celebraran de nou eleccions autonòmiques i municipals. A nivell autonòmic, la coalició Compromís pel País Valencià (EU-BLOC-VERDS-IR) ha constituït un element interessant sobre els possibles resultats i la hipòtesi de les enquestes, junt amb el PSPV-PSOE, de poder apartar del govern de la Generalitat al PP, després de 12 anys.

A nivell del municipi de Castelló de la Ribera, aquesta vegada no hi ha expectació ni emoció sobre els resultats. Totes les dades i l’opinió pública donen per vencedor a l’actual Alcalde Sr. Alfred Gregori (EU), i l‘única interrogant és si recollirà més vots que en 2003, i si ampliarà o perdrà la majoria absoluta, atesa la perspectiva d’oposició que se li presenta: no concorrerà ERPV en solitari, no es sap res del BLOC (és molt probable que vagen en coalició amb EU), i el PSPV-PSOE no té res a oferir als electors, si continua amb la línia política Esther/Capsir i si fem una mínima anàlisi de l’actitud del seu grup municipal en els últims 4 anys.

Els resultats electorals en 2003 a Castelló van ser els següents:

GVM – Gemma - Llicenciada en Ciències Polítiques

2006-10-21T19:02:00.000+02:00

De com van les Licitacions i les Adjudicacions de les Redaccions de Projectes en CIEGSA .

Quan fem la recerca:

Llegenda: ATRD: són les sigles identificadores de Projectes de Redacció (com OB ho és d’Obres, ... ). 14*/06: fa referència als expedients el rang entre 140 i 149 de l’any 2006.

Ens apareixen les següents ressenyes per ordre cronològic invers (nosaltres ho hem fet per ordre cronològic):

5 documents trobats

V. ALTRES ANUNCIS

DOGV núm. 5203 , de 21.02.2006
B) LICITACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
3. ENTITATS I EMPRESES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA
Concurs número ATRD 145/06. CP Josep Gil i Hervàs de Benimodo (València). [2006/X1529]

V. ALTRES ANUNCIS

DOGV núm. 5206 , de 24.02.2006
B) LICITACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
3. ENTITATS I EMPRESES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA
Concurs número ATRD 147/06. Redacció del projecte bàsic i d'execució, redacció de projectes d'instal·lacions i estudi de seguretat i salut, direcció d'obra, direcció d'execució d'obra, direcció de projectes d'instal·lacions i coordinació de seguretat i salut relatiu al CP Severí Torres a Villanueva de Castellón (València). [2006/M1966]

V. ALTRES ANUNCIS

DOGV núm. 5214 , de 08.03.2006
B) LICITACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
3. ENTITATS I EMPRESES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA
Concurs número ATRD 142/06. CEIP Cervantes en Alcàntera de Xúquer (València). [2006/X2430]

V. ALTRES ANUNCIS

DOGV núm. 5276 , de 08.06.2006
C) ADJUDICACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
3. ENTITATS I EMPRESES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA
Expedient número ATRD 145/06. Assistència tècnica, redacció i direcció d'obra relativa a centre docent. [2006/M6764]. CP Josep Gil i Hervàs de Benimodo (València).

V. ALTRES ANUNCIS

DOGV núm. 5319 , de 07.08.2006
C) ADJUDICACIÓ DE CONTRACTES ADMINISTRATIUS
3. ENTITATS I EMPRESES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA
Expedient número ATRD 142/06. CP Cervantes a Alcàntera del Xúquer (València). Redacció del Projecte Bàsic i d'Execució, Redacció de Projectes d'Instal·lacions i Estudi de Seguretat i Salut, Direcció d'Obra, Direcció d'Execució d'Obra, Direcció de Projectes d'Instal·lacions i Coordinació de Seguretat i Salut relatiu als centres docents. [2006/9487]

Documents 1 a 5

Podem observar que Redaccions de Projectes que es licitaren per la mateixa època que el nostre (febrer/març de 2006), uns abans i altres després, ja han estat adjudicats i estan en redacció de Projecte Bàsic, mentre que el nostre encara no, per què?.
De tota manera i a partir d’ara tenim -si volem- dos referents pròxims (geogràficament i en el procés de les “obres”) amb els quals fer el seguiment comparatiu de la marxa del procés i l’execució de les obres (CP Josep Gil i Hervàs de Benimodo (València) i CEIP Cervantes en Alcàntera de Xúquer (València)).
Dic jo que podrà contactar-se amb els seus ajuntaments, amb les seues AMPES i amb les direccions d’aquestes escoles per saber com van aquestos processos i fer un seguiment més de prop del que ens interessa: Tenir unes instal·lacions dignes el més aviat possible on estudien la menudalla de Castelló, o no ?.

Salutacions, des de València per a Castelló 15/10/06. Lluís Piqueras

Per fi: Web Institucional de l’Ajuntament

2006-10-14T13:15:00.000+02:00

Si cliqueu a www.castellodelaribera.es podeu connectar amb la web oficial del nostre Ajuntament de “Villanueva de Castellón”, que es troba en aquests moments en construcció.

Des de www.acicastello.org (publicació digital posada en marxa el passat 11 de juny de 2006) li donem la benvinguda a aquesta pàgina institucional de l’Ajuntament, posada en marxa fa dues o tres setmanes.Ara caldrà esperar que l’Ajuntament òmpliga de contingut aquesta web oficial i complisca les seues finalitats bàsiques, les quals segons el nostre punt de vista haurien d’incloure aquestes:

.- INFORMAR DE LES DECISIONS DEL MATEIX AJUNTAMENT als ciutadans/es, posant a l’abast dels internautes tots els acords del Plens, de la Junta Local de Govern i resolucions de l’Alcaldia; les Ordenances i Reglaments Municipals; els Pla General d’Ordenació Urbana (tots els documents, memòries, catàlegs i plànols); el Pressupost Municipal; edició digital del BIM-El Miragall, etc.

.- INFORMAR SOBRE L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE L’AJUNTAMENT:, exposant els telèfons i horaris de tots els serveis i edificis públics municipals; funcionaris, regidories i Consells Municipals; Arxiu Municipal; Registres municipals públics: de sòl municipal, de patrimoni local, d’associacions, etc.

.- INFORMAR DE LA LEGISLACIÓ bàsica que afecta els municipis i l’Administració local.

.- FACILITAR IMPRESOS I INSTRUCCIONS, per a poder imprimir-los a casa i poder avançar les gestions a fer en persona.

.- ATENDRE TOT TIPUS DE GESTIONS ADMINISTRATIVES. Seria molt interessant poder fer qualsevol gestió administrativa municipal des d’internet.

.- CREAR UN ESPAI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, en els afers públics municipals que afecten la vida dels/es castelloners/es.

.- POSAR INFORMACIÓ D’INTERÉS GENERAL SOBRE EL POBLE: associacions, història local, carrers, adreces d’interés, itinerari cultural, visita digital dels llocs més emblemàtics, etc.Des de http://www.acicastello.org/www.acicastello.org animem l’Ajuntament i oferim la nostra col•laboració perquè faça una web digne, de qualitat, interessant, democràtic, valencià i participatiu. La informació institucional i oficial en internet al 2006 és una eina essencial en la societat democràtica en la que vivim.

Salutacions,

«agres decisions»

2006-10-09T19:33:00.000+02:00

L’alcalde, Alfred Gregori, explica la dificultat de prendre «agres decisions».

Aquestes agres decisions fan referéncia als dos treballadors de I’Ajuntament expedientats.

Alfred Gregori, afirma que està segur de quina classe de política vol la ciutadania al front de l’ajuntament i de l’alcaldia de: gent que treballe amb responsabilitat i que tracte a tot el món per igual, al mateix temps que treballe sense límits pel poble. L’alcalde manifesta que el seu equip de govern sempre es mantindrà en aquesta tessitura.
En referència al cassos dels treballadors de l’ajuntament expedientats, l’alcade explica que entre les seues funcions està la d’exigir que els serveis del poble funcionen correctament per a tots.
Gregori remarca que les lleis s’han de complir, que estan fetes com a una forma de convivència, pactada entre els representants del poble en una societat democràtica, i que incomplir-les suposa trair eixa finalitat de convivència.

ALFRED GREDORI
Governar un Ajuntament comporta necessàriament prendre decisions contínuament, decisions moltes vegades difícils però que sempre han de prendre’s amb sentit de la responsabilitat. Hi ha decisions controvertides que poden no ser enteses si no es té tota la informació o té una informació sesgada
o fins i tot malintencionada. A mi, com alcalde, em toca coordinar totes les actuacions que es prenen a l’ajuntament, i prendre d’altres personalment, bé per la premura de temps o en el dia a dia de l’ajuntament.

Aclariment
Vull eixir al pas, per a aclarir concretament els dos expedients disciplinaris que s’han obert últimament a un agent de policia i a una treballadora de la guarderia, i dels quals s’estan sentint opinions per a tots els gustos i amb massa dades inventades directament. En el primer cas, els fets són que un agent de la policia local, que té la plaça a Alcàntera de Xúquer i estava en comissió de servei ací a Castelló, es deixa el servei de la nit anat al metge, dient que estava malalt. En aquesta es veu sorprés pel el cap de la policia, servint copes a la una de la nit en un bar. L’endemà em presente jo mateix també mateix bar i veig amb els meus ulls al mateix agent a la una de la nit.
No entenc una malaltia que no el permet treballar de nit al seu lloc de treball i si treballar de nit servint copes en un bar.
Jo crec que aquesta persona treballadora de l’ajuntament no pot estar enganyat al poble, del cual cobra, amb actuacions d’aquest tipus i ha de ser expedientat.
El segon cas es tracta d’un maltractament en la guardaria a un xiquet de 14 mesos, creant una enorme alarma social, com és lògic i normal. El cas es desenvolupa en presencia de dos testimonis que veien com passava. I encara van fer declaracions, dient que ja havia passat anteriorment. Aquest comportament es motiu d’acomiadament, per considerar que la persona en qüestió no es troba actualment en condicions d’atendre als xiquets tan xicotets. Acomiadament que s’acaba sense jutjar el motiu, perquè l’advocat de la treballadora, preocupat perquè hi havia fiscalia i podia derivar el tema al procediment penal, proposa l’acord de que ella renunciava a cobrar res i l’ajuntament havia de dir que l’acomiadament havia segut improcedent, per defecte de forma, per no haver-li comunicat el nom de les persones que havien
declarat. Per la qual cosa, no ha cobrat ni un cèntim,diguen el que diguen les males llengües, que n’hi ha unes quantes.
En el primer cas s’originen tota una sèrie incomprensible d’actituds de cabreig per part d’alguns agents, amb el cap de la policia per haver-m’ho dit, i amb mi per obrir l’expedient. Tal vegada hauríem d’haver fet la vista grossa i deixar-ho córrer. A nosaltres ens pareix que no.
En el segon cas, s’està intentant crear l’opinió de que a penes va tocar al xiquet, que va ser molt suau, fins i tot de dubtar de les persones que ho han vist. Inventant-se coses raríssimes, per politics i no polítics, sobre si allò que vieren (els testimonis), pots ser els va parèixer però no era.
Uns estan en contra sistemàticament, amb l’únic propòsit d’accedir a l’ajuntament, dóna igual les raons. Altres per motius ben diferents: han aparcat
el cotxe malament i se’ls ha denunciat i a partir d’ací ja està tot mal a l’ajuntament, tot menys reconèixer que el cotxe estava mal aparcat. Altres perquè se’ls ha denegat alguna cosa a la qual no tenien dret o que no era legal
i també manifesten opinions en contra de tot l’ajuntament, etc.
El càrrec d’alcalde comporta, a més de complir i fer complir la legalitat vigent, exigir que els serveis funcionen correctament. Amb estos plantejaments, ni es pot consentir que amb el salari que paga l’ajuntament a un treballador, s’estiga servint copes e un bar, ni es pot consentir que a una guarderia hi haja maltractament de cap classe als xiquets i xiquetes. Sovint, la ciutadania manifesta opinions en contra dels politics, posant a tots en el mateix sac, dient que són tots uns corruptes, que fan allò que els dóna la gana, etc.
Les lleis es fan com a una forma de convivència, pactada entre els representants del poble en una societat democràtica, i no complir-la significa trair eixa finalitat de convivència. Jo mateix, com alcalde,sóc el garant d’eixe compromís de convivència al qual, no solament m’obliga la mateixa llei, sinó que les meues conviccions fan que em negue rotundament a incomplir-la. Un alcalde no està per a fer tot allò que li dóna la gana, està sotmès a la llei i ha de ser el garant d’aquesta.
Es possible que en el transcurs del dia a dia en el govern es prodüisquen actuacions no del tot encertades, perquè ningú està exempt de cometre errors, però sempre he estat atent a les al·legacions i als criteris dels demés per poder
rectificar si fa falta. I en el últim cas, sempre es pot recórrer a l’arbitratge dels
tribunals si hi ha qüestions o dubtes que s’hagen de dilucidar. Si el que s’espera de mi és que vaja , consentint d’incompliment de la llei i coses semblants, abans me n’aniré a casa que ho faré. O es tracta a tot el món per igual o açò no pot funcionar mai bé. ¿Com hi ha partits politics que defensem actituds tan greus de dos treballadors, pretenent que jo tanque els ulls, fins i tot acusant-me de no se esquerres, per obrir expedients disciplinaris quant s’incompleix en el treball?. ¿On està la responsabilitat política de estos partits?. ¿O és que la seua política és atacar al que està governant a l’ajuntament, amb la única finalitat d’erosionar i destruir a l’alcalde amb mentires i sense cap escrúpol?.
Precisament nosaltres, els d’Esquerra Unida, ens creiem allò dels principis, i que hem d’actuar amb tota la responsabilitat que el càrrec exigeix. No vull ni pensar què serien capassos de fer, si estigueren asseguts on jo estic. Possiblement serien eixa classe de polítics que la gran majoria de la ciutadania critica i rebutja.
Agres decisions, però que s’han de prendre, com supose que ho faria qualsevol persona amb sentit de la responsabilitat que estiguera al meu lloc.

Article publicat en El Punt en juny de 2005

www.acicastello.org

2006-10-07T12:15:00.000+02:00

Com ens diuen?
Noms i cognoms dels castellonencs de 2006

Francesc Xavier Martí Juan

El passat 22 de març Antoni Peris em va facilitar les estadístiques sobre els noms i cognoms dels residents a Castelló. Les dades s’han extret del Padró municipal d’habitants tal i com es trobava en aquella data. En la nostra cultura els noms i els cognoms formen part de la nostra identitat personal, ens acompanyen des de la nostra inscripció en el Registre Civil fins el dia de la nostra mort i rarament sofreixen canvis. Entre nosaltres fins i tot la dona conserva els seus cognoms de soltera, cosa que no ocorre en altres països. Saber com ens diuen a tots els habitants de Castelló ens facilita informació d’interés demogràfic, social, cultural i històric. Per exemple, hi ha 476 persones que no duen segon cognom. Això vol dir que hi ha unes 500 persones que viuen a Castelló procedents de l’estranger, és a dir, que hi ha un 7 % d’immigrants entre nosaltres, una dada que ni la corporació municipal ni cadascú de nosaltres hauria de menystindre. D’altre banda, en els últims anys hi ha un cert interés general per l’origen i significat dels noms i cognoms i la genealogia. Per desgràcia gran part del que es troba a les llibreries o a Internet és molt poc fiable i sol respondre a interessos purament comercials. Al final d’aquest article oferim una bibliografia fiable i seriosa sobre aquests temes. Ací comentarem les dades estadístiques sobre l’actual antroponímia[1] castellonenca i aportarem informació històrica extreta del nostres arxius municipal, parroquial i del registre civil. Part d’aquesta informació ha estat elaborada pels més importants historiadors locals com Amadeo Romà, José Martí Soro i Vicent Ribes, així com per l’actual arxiver municipal Vicent Ferrer. Una altra part de la informació prové de les mateixes famílies o d’algun membre seu que, amb molta cura, han anant arreplegant documentació escrita i gràfica sobre els seus llinatges[2]. I, per últim, hi ha la informació que jo mateix he elaborat en els darrers anys i que ara presente.

[1] L’antroponímia estudia els noms propis de les persones, és a dir, els noms, els cognoms i els renoms o malnoms. També es diu antroponímia al conjunt de noms, cognoms i malnoms d’una població. [2] Per a aquest article he d’agrair la informació i la documentació gràfica de Carmen del Amo Grande, Matilde Borja Talens, José Garcia Lamata, Amparo Climent Prats, Salvador López Pérez, José Martí Garrigues, Ovaldo Martínez Alegre, Filomena Martínez Such, Àngela Puertos Martorell, Dolores Sala Ferri, Leonor Vento Talens i Vicente Vidal Talens.

Els noms

En la següent taula podem veure l’evolució del nom dels hòmens des de 1728 fins els nostres dies. La població de 1849 era de 2.083 persones: 1.030 hòmens i 1.053 dones. El 22 de març de 2006 Castelló tenia 7.525 habitants: 3.764 hòmens i 3761 dones.

Noms d’hòmens

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

Com podrem observar, els barons castellonencs preferim encara els noms tradicionals. José i Vicente són els més nombrosos ara, igual que en el segle XVIII i en el segle XIX. Antonio, Francisco, Juan y Miguel es mantenen amb abundància des de 1728. Cal destacar la progressió dels noms Salvador, Eduardo, Rafael i Javier i la regressió de Pedro, Jaime, Domingo, Jacinto y Roque.
Ara compararem el nom de les dones en 1849 i en 2006.

Noms de dones

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

En els noms femenins hi ha hagut unes lleugeres variacions des de 1849. Ara hi ha 128 Dolores i 96 María Dolores. La causa és que la nostra patrona és la Mare de Déu dels Dolors i que la seua devoció s’ha incrementat sobretot durant el segle XX. L’any 1849 ja hi havia 69 Dolores i 12 María Dolores, però en aquell temps les castellonenques preferien els noms de Josefa/María José i de Vicenta/Vicenta María. Cal destacar la progressió del nom simple María (de 30 a 126) i sobretot el de Carmen o María del Carmen, que en 1849 només n’eren 4 i ara en són un total de 163. Igualment han irromput els noms de Matilde i Amparo, quasi desconeguts ací abans del segle XX .
És rar el nom de Leonor? L’any 1849 quatre dones s’anomenaven com la infanta Leonor; ara hi ha 45 Leonor a Castelló. Per tant, no és un nom rar, almenys a Castelló.
Tot i que els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, són patrons de Castelló molt abans que la Mare de Déu dels Dolors, als castellonencs els reca de posar aquests noms als seus fills. L’any 1851 només hi havia quatre Abdó:

Els Abdons de 1851

Abdón Congost Torres, fadrí de 26 anys
Abdón Torres, fadrí de 24 anys
Abdón Martorell Estrada, de dos anys. Abdón Solves Vicent, d’un any

Va ser veí de Castelló Abdó Puig Lorente (* Carcaixent v. 1828), barber i rebesavi de l’actual alcalde. Va heretar el nom el fill Abdó Puig Andrés (* Castelló 1863). També recordem Abdó Puig Garrido, que l’any 1943 va instal·lar un quiosc a la porta de l’Obrera. També ens consta Abdó Ribes Peris, del segle XX. En canvi el nom de Senenta sí que apareix el segle XIX. Cap a l’any 1850 hi havia sis dones amb aquest nom:
Les Senentes de 1850

Senenta Ferrús, casada amb José Climent
Senenta Grau (* v. 1809), casada amb José Poveda
Mª Senenta Martorell (* v. 1809), casada amb Luis Perales
Senenta Chinchilla Chornet (* v. 1825)
Senenta Romero Granero (* 1850)
Senenta Garrido Guardiola, casada amb José Vicente Puertos Maiques

Actualment no hi ha cap Abdó, ni Senent ni Senenta.
Crida l’atenció la varietat de noms que tenim. L’any 1849 es repartien 272 noms entre 2.083 persones: 1 nom per a 7,65 persones. Ara hi ha uns 1.600 noms per a 7.525 habitants: 1 nom per a 4,7 persones. Sens dubte l’allau immigratòria ha contribuït a la varietat.

La valencianització dels noms

La valencianització dels noms de persona és un índex del nivell de normalització lingüística. La intuïció ens diu que sí, que a Castelló en aquest com en altres indicadors que fan referència a l’ús de la llengua assolim un nivell superior a la resta del país. Les dades, en canvi, no ens permeten assegurar-ho totalment. Hem de prendre en consideració algunes coses. En primer lloc, hi ha noms que s’escriuen igual en castellà i en valencià, com, per exemple, Rafael, Salvador, Vicenta, Matilde i Teresa. Leonor i Isabel també són valencians i Maria o Júlia només es diferencien del castellà per un accent de més o de menys. La base de dades del Padró no posa accents, per tant, hi ha casos en què no sabem si es tracta d’un nom en valencià o en castellà.
Els noms femenins exclusivament valencians de l’any 2006 són: Neus (17), Mireia (12), Anna (10), Gemma (9), Aitana (8), Laia (6), Arantxa (5), Joana (4), Roser i Susanna (3), Desemparats/Empar i Meritxell (2), Assumpció, Beatriu, Caterina Fidela, Elionor, Lluïsa, Lluna, Maria Alexandra, Maria Àngels, Maria Neus, Maria Josep, Melissa, Mercè Anna, Miracle, Rosanna i Trinitat (1). Podem pensar que la valencianització dels noms de dona a Castelló és minsa, perquè només sumem 96 persones. Això vol dir que no arriba al 3% el nombre de dones amb nom en valencià. Però, potser hi podríem afegir els noms no exclusivament valencians com Vicenta (84), Isabel (84) i Mª Isabel (41), Matilde (67), Maria Teresa (49) i Teresa (25), Leonor (45), Andrea (31), Cristina (31), Rosa (31) i Rosa Maria (24), Marta (30), Elisa (25), Pilar (23) i Mª Pilar (21), Laura (21), Alba (20), Ester/Esther (20), Paula (20), Sara (20), Carla (19), Verònica (17), Raquel (16), Adela (15), Clara (15), Regina (15), Filomena (13), Aida (12),Carolina (12), Nerea (12), Elvira (11), Eva (11) i Adelina (10). Afegim també aquells noms que només es diferencien del castellà per un accent de més o de menys, com Maria (126), Emília (46), Júlia (32) i Mª Júlia (16), Àngela (25), Míriam (18), Hortènsia (16), Núria (15), Antònia (13), Estefania (13), Mònica (13), Mª Jesús (11), Sílvia (10) i Sònia (10)[1]. D’aquesta manera podem dir que més d’una tercera part de les castellonenques duen el nom en valencià.
Els noms masculins exclusivament valencians a hores d’ara són: Josep... (57), Joan... (39), Vicent (34), Jordi (23), Marc... (21), Pau (20), Carles (19), Andreu (16), Antoni (15), Ferran (10), Alexandre i Guillem (9), Eduard, Francesc... i Frederic (8), Sergi i Xavier (6), Lluís (5), Jonatan, Miquel i Ricard (4), Adrià, Arnau, Eliseu, Emili ..., Enric ..., i Robert (3), Albert, Aleixandre, Àlvar, Donis, Esteve..., Eugeni, Gerard, Jaume..., Martí, Nicolau, Roger i Ximo (2), Agustí, Aleix, Alfred, Amadeu, Artur, Ausiàs, Cristià Josep, Dídac, Doménec, Gustau, Heliodor, Juli, Lambert, Maurici, Octavi, Ponç, Sever, Tobies i Valeri (1). En principi sembla que la normalització dels noms masculins és major que la dels femenins. Hi ha 386 castellonencs amb el nom en valencià (diferent del castellà). Més del 10 % dels castellonencs duen un nom exclusivament valencià. Però hem d’afegir els noms de Salvador (120), Rafael (106), David (46), Ramon (42), Manuel (34), Jesús (27), Raül (20), Daniel (18), Ivan (18), Rubén (15), Hèctor (13), Òscar (12) i Tomàs (12) que més o menys són iguals en castellà[2]. D’aquesta manera el percentatge arriba fins el 25 %. De tota manera, el que hauríem de veure és la tendència. Caldria vore si en els últims anys els nounats s’inscriuen amb noms en valencià o no.
Cal recordar que des de 1977 és possible valencianitzar el nostre nom en el Registre Civil de forma ràpida i instantània.
[1] No apuntem els noms que tenen menys de 10 recurrències.
[2] No incloem els noms amb menys de 10 recurrències.

Llinatges castellonencs

Vegem quins són els 31 cognoms més abundants a Castelló.
Cognoms més nombrosos (2006)

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

En primer lloc, no ens hauria de sorprendre que entre els 31 primers cognoms trobem els Garcia, Martínez, López, González i Pérez, que són alguns dels més recurrents a Espanya. Açò té dues explicacions. La primera: Castelló és Espanya. La segona: hom creu que aquests cognoms són exclusivament castellans, però la cosa no és així. Alguns cognoms patronímics acabats en –ez que apareixen en terres valencianes no són sinó la castellanització de la forma catalana/valenciana en –es o –is. Més endavant veurem com els Martinis castellonencs del segle XVI es converteixen en Martínez a partir del segle XVIII. En el registre de baptismes de la nostra parròquia apareix Salvador Hernandis Mateu, nascut el 21 de novembre de 1863. El 29 de febrer de l’any següent és batejat el seu cosí germà José Vicente amb el cognom Hernández. El 23 de gener de 1867 és batejada Amèlia Hernandis Mateu, germana. El 3 de novembre de 1869 és batejat un altre germà, Emilio, ara amb el cognom Hernández[1]. I, per últim, el 9 de novembre de 1871 és batejat José Vicente Hernández Mateu, avi patern dels meus mestres Federico i Vicente Hernández Cuenca. Heus ací una prova prou recent de la castellanització dels llinatges valencians.
Podem classificar els 31 cognoms segons les fonts i segons l’origen idiomàtic:

Font i origen idiomàtic dels 31 primers cognoms

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

Vegem quina és l’evolució d’aquests 31 llinatges des de la llista del morabatí de 1421 fins el padró d’habitants de 1851. Ens basem en diverses llistes de veïns que hi ha en el nostre arxiu municipal:
[1] Va contraure primeres noces amb Elisa Estrada i segones amb Teresa Hidalgo Castillo el 2 de maig de 1908.

Evolució del 31 primers cognoms (1421-1851)

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

Observem que els Caldés i els Garcia són els llinatges més antics que es mantenen durant tots els segles. A partir del segle XVI apareixen els Franco, els Martí, els Martínez i els Pérez per sempre. És curiós que, tot i que en el cens d’habitants de 1851 no apareix cap González, aquest llinatge s’ha multiplicat extraordinàriament en poc més d’una centúria[1].
La varietat de cognoms a Castelló també és considerable: 1.048 primers cognoms diferents i 968 segons cognoms diferents per a 7.525 habitants. A les allaus immigratòries dels segles XVIII i XIX cal afegir la dels últims anys: per això la diversitat de llinatges que podem trobar ara en la nostra vila.
A continuació oferim un comentari etimològic, històric, genealògic i biogràfic dels 10 llinatges més comuns de Castelló. No podem fer un comentari exhaustiu de cadascun. Ens limitem a apuntar algunes notes genealògiques sobre algunes famílies – impossible fer-ne referència de totes - , esmentar alguns dels seus membres destacats i algunes curiositats històriques que s’hi relacionen.

GARCIA

És un cognom ibèric i, per tant, tan valencià com el que més. Garcia era un nom de persona prou comú durant l'època medieval i significa “ós”. És un dels llinatges més comuns de l'estat: al voltant d’un 5 % d’espanyols el porten com a primer o segon cognom[2].
Des del segle XV hi ha Garcia castellonencs. En la llista del morabatí de 1421 apareix un tal Garcia, abaixador d’ofici[3], i Bertomeu Garcia. El 27 d’agost de 1467 Vicent Garcia funda una administració en el Sant Hospital de Sant Jaume de Castelló. Entre el 24 de setembre de 1533 i el 18 de febrer de 1536 Vicent Garcia gaudeix del benefici de Sant Pere instituït en la nostra església parroquial. En la segona meitat del segle XVI hi ha diversos castellonencs propietaris de terres regades per la séquia del Terç amb el cognom Garcia: Pere, Gaspar, Francesc, Joan, Pere Joan, Onofre i Cosme[4]. Aquest últim va contraure matrimoni amb Isabel Bolufer i Navarro, neboda del batle i síndic Pere Calp.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX diversos Garcia formen part de l’oligarquia local i exerceixen càrrecs públics. Josef GARCIA, per exemple, fou justícia l'any 1687 i Josep Garcia, alcalde l’any 1816. Josep Garcia i Vicenta Tahuenga van tenir un fill jesuïta: Josep Garcia Tahuenga, que va fer el quart vot el 15 d’agost de 1713. Carlos Garcia era el segon veí amb més propietats de Castelló, segons consta en el Padró de 1738; posseïa 323 fanecades. El 25 de juny de 1783 va morir mossén Antoni Garcia, que fou beneficiat en la nostra església.
[1] Per a més informació es pot buscar i llegir un article de Soleriestruch publicat en la revista de festes de 1960: “Llinatges al Castelló del segle XVII”.
[2] És el cognom més abundant a Catalunya (3,11 %). No hi ha dades sobre la Comunitat Valenciana.
[3] Tallava el pèl dels draps (cast.: tundidor).
[4] Ceda de les terres que reguen de la séquia del Terç de l'Ènova i d'Alzira (1588), Arxiu Municipal de Castelló.

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

[5] És el cognom més abundant a Catalunya (3,11 %). No hi ha dades sobre la Comunitat Valenciana.
[6] Tallava el pèl dels draps (cast.: tundidor).
[7] Ceda de les terres que reguen de la séquia del Terç de l'Ènova i d'Alzira (1588), Arxiu Municipal de Castelló.

Josefa Maria Garcia, l’any 1845, posseeix 69 fanecades en diverses partides de Castelló; un cas excepcional però no únic de dona terratinent.
En un nínxol recentment enderrocat del nostre cementeri estava soterrada Vicenta Maria Garcia Sentandreu (1843, juny 12 - 1905, març 4), esposa de José Beltran Gimeno. L’epitafi deia: “Fue esposa cariñosa, madre modelo, muy amable con sus parientas y amigas”.
Com que el llinatge és tan comú, és molt difícil saber el parentesc que hi ha entre els Garcia actuals. Durant el primer quart del segle XIX vingueren Garcia de Benigànim, de Jarafuel, de l’Ènova, l’Olleria, Penàguila, Rafelbunyol, Sumacàrcer, Xàtiva i Castelló de la Plana. Després, de Mutxamel, Bolbait, Benipeixcar, Ontinyent, València, Vallés, l’Alcúdia de Crespins, etc. I durant el segle XX n’han vingut molts més.
Emilio Garcia Sala va ser regidor durant la Segona República. Eduardo Garcia Pausà i Emilio Garcia Uberos tocaven el clarinet i la percussió respectivament en l’època gloriosa de la nostra banda. L’any 1957 José Garcia Lamata va ser un dels guanyadors del Campionat Nacional de sega d’arròs celebrat a Camarles. L’any següent torna a guanyar el primer premi en el campionat que es va celebrar ací a Castelló. Últimament José Garcia Uberos ha sigut regidor en diverses ocasions. Dèlia Garcia Pasamar va ser regidora de Festes i Joventut entre 1995 i 1999 i és Presidenta de la Junta Local Fallera des de 2001.

MARTÍNIS / MARTÍNEZ

Cognom patronímic derivat de Martí. El sufix –ez significa “fill de”. El cinqué cognom més abundant a Espanya[1].
Els Martínez apareixen a Castelló a partir del segle XVI. Entre els terratinents de 1588 trobem: Pere Martinis, la herència de Julià Martinis, Maria Martinis i Juan Martinis. A partir del segle XVIII els trobem en quantitat nombrosa i en tots els nivells de riquesa, des de Francisco Martínez, que tenia dos cavalls el 1761, fins Juan o Tecla Martínez, que eren pobres de solemnitat. Aquest segle arranca una de les branques més destacades dels Martínez de Castelló, encapçalada per Antonio Benito Martínez i Anna Maria Bleda. Enllacen amb els Grau, els Franco, els Soro, els Uberos i els Varó. Entre ells cal destacar don José Maria Martínez Bleda (Castelló v. 1789 - 1871), un dels majors contribuents locals, regidor i alcalde en diverses ocasions. Els seus fills i néts també es dedicaren a la política local. Rogelio Martínez Soro (Castelló 1870-1966), el seu nét, va ser alcalde de Castelló en tres ocasions i president de la Reial Séquia cinc vegades. Vivia en la casa del rellotge de sol de la plaça de l’Om. El besnét Vicente Martínez Uberos va ser un destacat advocat valencià, especialista en legislació sobre aigües i regadius històrics.
Durant el primer quart del segle XIX vénen Martínez d’Albaida, Alfarrasí, Carlet, Castellonet, Cerdà, la Pobla Llarga, l’Ènova, Manuel, Massamagrell i Xàtiva.
Domingo Martínez (* v. 1800), casat amb Rosa Martorell, és l’avi cinqué de l’actual alcalde i deu ser el Domingo Martínez que va ser alcalde l’any 1842.
A mitjan segle XIX viu a Castelló Pedro Martínez, casat amb Marianna Arenàs. El seu nét Emilio Martínez Corisa (o Alcoriza), de la lleva de 1895, va servir en un regiment d’artilleria a Manila – tot i que tenia tres germans menors d’edat i era fill de pare pobre. El seu besnét Joaquín Martínez Such (Castelló 1920 - Cotes 1985) va ser alcalde de Cotes de 1953 fins 1970 i després des de 1979 fins la seua mort; un cas excepcional de dedicació generosa a la tasca política. També és besnét seu el gran clarinetista José González Martínez (Castelló 1906 – Barcelona 1987).
Ismael Martínez Torró (* Castelló 1894 - 1960), fill de Vicente Domingo i de Joaquina Torró Selva, va establir un forn en la placeta de Martines. Va casar-se amb Adela Alegre Amorós. Va imposar als seus fills alguns noms mai no sentits a Castelló: Ovaldo, Argel, Ismael, Adela i Amapola.
Vicente Martínez Gimeno era percussionista en l’època gloriosa del mestre Fayos, i José Martínez Garrido tocava el fiscorn.
Jaime Martínez Alandes, de la lleva de 1895, va servir en el Batalló Expedicionari de Caçadors a Santa Cruz de la Laguna, Filipines. Nieves Martínez Caldés (Castelló 1897- Rubielos de Mora 1955) va ser Germaneta dels Ancians Desemparats. Actualment cal destacar els germans Magdalena i Damián Martínez Marco, tots dos professors de l’Orquestra Nacional de Catalunya.

LÓPEZ

Cognom patronímic derivat del nom Lope. Quart cognom més abundant a Espanya[2]. Els López apareixen abundantment a Castelló a partir del segle XVIII. En el Padró de 1738 apareixen Bernardo, Pedro i José López. Aquest últim posseïa 39 fanecades de terra. L’any 1761 hi ha els jornalers Domingo, Vicente i Joseph López, el fuster Joseph López, el moliner Joseph López, Ignacio López i Vicente López.
A mitjan segle XIX vivia a Castelló el sastre Joaquín López Pérez, natural de València, casat amb Àngela Calatayud, natural d’Atzeneta. N’hi ha de diverses procedències: Xàtiva, Llanera, Aiacor, Alberic, Almansa, Canals, Énguera, Senyera, Sumacàrcer... D’entre tants López podem parlar de Joaquín López Benito, natural de Llanera, casat amb Micaela Juan Calafat, natural de l’Orxa. Tots dos residiren a Castelló, però van emigrar a Montevideo a finals del segle XIX. Van tindre 6 fills: Vicenta Maria, Matilde, Joaquín, Antònia, José i Juan Bautista López Juan. Enllacen amb els Oltra, Almiñana, Llopis, Perucho, etc. Una digna família de jornalers i arriers.
Després de la guerra arriben per a treballar en la fàbrica de paper els germans Abel, José, Julio i Mariano López Fernández. Salvador López Benavent, casat amb Pureta Llinares Serrano, va ser enterrador; vivien en una casa al costat mateix del cementeri; allí van criar sis fills: Purificación, Salvador, Rosa, Lola, Vicente i Pepe. Aquest últim va succeir son pare en l’ofici. Un nét de Salvador i Pureta, Salvador López Pérez, fou elegit regidor l’any 1991 i després tornà a exercir el càrrec des de 1995.

TALENS

Llinatge eminentment valencià, més concretament de Carcaixent, des d’on s’ha escampat primer per la Ribera i després per tot el País[3]. L’any 1588 trobem a Castelló Andreu Talens. Un altre Andreu Talens – o potser era el mateix- va exercir el càrrec de justícia l’any 1614. Entre les dècades de 1740 i 1750 s’establiren nous Talens a Castelló. Durant el segle XVIII José Talens és beneficiat a l’església de Castelló i Jacinto Talens (* v. 1792), dominicà, és sotsprior del convent l’any 1826.
Durant el segle XIX vénen Talens procedents de Carcaixent, Alcàntera, Rotglà, Torrent de Fenollet, etc. Un de tants va ser Salvador Talens Sanz (* 1853), casat l’any 1876 amb Emília Gómez Martínez (* 1853); procedien de Navarrés i quan van vindre a Castelló es van instal·lar en la caseta de Poveda; allí van viure fins alcançar una edat avançada i allí van tenir i criar 11 fills: Salvador, Emília, Hortènsia, Ramon, Pepet, Matilde, Vicent, Eduardo, Consuelo, Vicenta i Aurèlia; alguns van viure a Xàtiva o a l’Ènova; Salvador, Hortènsia, Ramon i Aurèlia van tindre descendència a Castelló.
De Torrent de Fenollet procedia José Talens Franco (* 1841), casat amb Rosa Sanchis Estrela, el qual va tindre 9 fills. Un d’ells, José Ramón Talens Sanchis (* Castelló 1865), va contraure matrimoni amb Elvira Mateu Ferrando (Castelló 1868-1969), amb qui va tindre 11 fills: Elvira, Pepe, Emilio, Salvador, Eusebio, Batiste, Genaro, Isabel, Leonor, Fernando i Vicente[4]. L’any 1969, quan Elvira Mateu va morir als cent un anys, ja comptava 24 néts i 38 besnéts. Així s’explica la recurrència del llinatge Talens en el nostre poble.
Juan Bautista Talens Luna, de la lleva de 1895, va ser destinat a les Filipines. De la família dels Barquers cal destacar l’insigne clarinetista José Talens Sebastià (Castelló 1908 – 1988) i el seu germà Luis, que tocava el requinto. Francisco Talens Pla tocava el saxofon i va ser alcalde de Beneixida.

MARTÍ

Martí era un nom de baró molt comú en l’edat mitjana, de tal manera que dir Martí era dir simplement “home” (com Maria és dir “dona”)[5].
L’any 1588 trobem Gaspar Martí, ferrer; Juan Martí, menescal; un altre Gaspar; Nadal Martí i Benet Martí. Aquest últim va ser jurat, justícia i mostassà de Castelló. És probable que ara hi haja descendents d’aquests Martí, perquè des del segle XVI mai no han faltat en les llistes de veïns.
Ens informa Vicent Ribes que l’any 1789 hi havia a Castelló tres Vicent Martí, els quals s’hi repartien quatre malnoms: Monchero, Pronòstic, Palabras i el Roig. Joan Martí va ser sagristà de la nostra església entre 1759 i 1798. El primer quart del segle XIX s’incorporen Martí procedents d’Alfarrasí, Carcaixent, Gandia, Vilallonga, Vallés i Novetlè.
Actualment coexisteixen a Castelló Martí de diversos llinatges. Una branca és la que encapçala don Alejandro Martí Ximeno (1771-1855), l’11é major contribuent de Castelló l’any 1836. Es va casar en dues ocasions i va tindre, si més no, 7 fills. Una família de notable influència en l’àmbit del poder municipal, el religiós i el de la séquia d’Escalona. Es vinculen per matrimoni amb altres famílies de nivell social semblant, com els Soro, els Caldés, els Franco, etc. El besnét d’Alejandro Martí Ximeno, Ricardo Martí Caldés, va ser alcalde entre 1918 i 1920, i després entre 1928 i 1929. Un rebesnét és José Martí Soro, fiscal i autor de la Historia de Villanueva de Castellón.
Vicente Martí Adrián (Castelló 1861-1936), regidor el 1923; Emilio Martí Bas (Castelló 1897-1964), alcalde entre 1940 i 1943; Ascensión Martí Bas (Castelló 1906 - València 1996), agostina descalça; Asunción Martí Alcaraz , religiosa dominica de l’Anunciata; Joaquín Martí Martí (Castelló 1903-1988) i Vicente Martí Alcaraz, regidors fins 1944; Alberto Martí Solano, regidor des de 1979 fins 1983; els Burgueres, els Hermanos, jo mateix... Tots descendim de la mateixa persona: Josep Tomàs Antoni Martí Armengol, nascut a Xàtiva el 20 de setembre de 1743 i batejat a la Seu tres dies després. Visqué a Castelló amb la seua dona, Blasa Tarrazona, i ací va escampar la seua llavor[6].
[1] El segon cognom més abundant a Catalunya; un 2,13 % dels catalans el duen.
[2] Tercer cognom més abundant a Catalunya (2,11 %).
[3] Durant el segle XVI els de Carcaixent pertanyen a l’oligarquia local i entronquen a parir de 1780-1785 amb els Garrigues. L’any 1797 se li concedeix el marquesat de la Calçada a Josep Vicent Talens i Garrigues, regidor perpetu de Carcaixent.
[4] En la revista de festes de l’any passat apareix una foto de la família Talens Mateu (p. 82).
[5] A Catalunya és el 27é cognom més habitual (0,26 %).
[6] Al seu nét Salvador Martí Soler (1818-1903) i a la seua descendència vaig dedicar un article en la revista de festes de 1996.

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

Eliseo Martí Torregrosa (Castelló 1908 – Gusen 1942) va ser cronista esportiu del periòdic castellonenc Cultura i va morir en un camp de concentració nazi. Lino Martí Bo tocava l’oboè, i José Martí Torregrosa el saxofon, en la primera banda del mestre Fayos. Alejandro Martí Bo regentava la farmàcia d’enfront de l’església i va ser regidor entre 1949 i 1955.

VIDAL

Vidal era nom de persona comú i significa “que viu, vital”[1]. El 22 de maig de 1443 Guillem Vidal, llaurador i veí de Castelló, s’aveïna a València per 10 anys “en un carrer prop la ecclesia de Sent Jordi, per lo qual carrer devalla hom al carrer de les Barques”.
Residiren a Castelló durant tot el segle XVIII. L’any 1738 Antonio Vidal tenia 13 fanecades d’arrossar en la partida del Pla. En el primer quart del segle XIX vénen Vidal de Castellonet, Lloc Nou, la Llosa de Ranes, Navarrés, Potries i Terrateig. Després s’establiran Vidal del Palomar, Montaverner, Llanera, l'Alcúdia i Alfarrasí. Unes 5 famílies d’aquest darrer poble de la Vall d’Albaida s’aveïnaren a Castelló durant el segle XIX. D’entre tants Vidal podem parlar, per exemple, de Juan Bautista Vidal Pons, casat amb Dolores Climent Moscardó, el qual posseïa 8 fanecades d’arrossar en la partida de les Foies. El seu fill Ricardo Vidal Climent (Castelló 1878-1949), va ser alcalde de Castelló entre 1920 i 1922, i president de la Séquia en dues ocasions; un altre fill va ser el capellà Juan Bautista Vidal Climent (Castelló 1872 – València 1925); i una filla, Milagros (Castelló 1885-1957), va ser dominica de l’Anunciata.
Salvador Vidal Esparza va ser tinent d’alcalde durant la Segona República. José Vidal Navarro tocava la trompa. Pedro Vidal González és sacerdot incardinat en una diòcesi francesa.

PUERTOS

És la variant pluralitzada de Puerto, el qual té un origen toponímic. Entre les dècades de 1760 i 1770 s’establiren uns Puerto, en singular, a Castelló, que deuen ser els ascendents de la major part dels Puertos actuals. Tot i arribar no fa molt a Castelló, els Puertos s’han escampat amb abundància a Castelló, famílies modestes que mai no trobem en les llistes de propietaris de terres dels segles XVIII, XIX i primer quart del XX.
Podem seguir amb prou precisió el llinatge que començaren a principis del segle XIX Toribio Puertos i Lucía Talens, naturals i veïns de Castelló. Toribio Puertos Talens (* v. 1822), fill seu, va casar-se amb Francisca Maïques Benavent, natural de Quatretonda (v. 1820). Els seus descendents enllacen primer amb els Granero, Escuriet, Garrido, Mascarós, Aviñó i Fons; després amb els Moscardó, Pausà, Beltran, Gilabert, Garrido i Perales. D’aquesta branca és Antonio Puertos Aviñó, nomenat regidor l’any 1924. Vicent Puertos Martínez, trompa solista de l’Orquestra de la RTVE, és nét seu i cosí de Sílvia Puertos Pausà, la primera jutgessa de pau de Castelló entre 1989 i 1990.
Tomàs Puertos Talens (* v. 1827), segon fill del primer Toribio, va casar-se dues vegades; la primera amb Paula Lamata Pla (* v. 1830), amb qui va tindre 6 fills; la segona, amb Senenta Chinchilla Chornet, que li va donar 1 filla. Aquests fills es vinculen amb els Chulià, Candel, Amorós, Ferrando, Mascarós i Estrela. Els néts, amb els Peris, Martorell[2], Martí, Poveda, Maïques, Borja, Tormo, Fons, Mascarós, Gilabert, Francés, etc.
José Puertos Mascarós va ser regidor durant la Segona República. Alberto Puertos Sastre ho era entre 1973 i 1979. Vicente Puertos Bo va ser elegit regidor l’any 1995. L’any 1951 Eduardo Puertos Galbis va ser un dels guanyadors del Campionat de sega d’arròs celebrat a Sueca. L’any següent repeteix guardó a Amposta.

MARTORELL

És un antrotopònim, és a dir, un cognom que deriva d’un nom de lloc. Martorell és una vila al Pla de Barcelona. És un llinatge recurrent a les Illes Balears i a les províncies de Barcelona, València i Tarragona.
Entre 1728 i 1739 s’establiren a Castelló. L’any 1761 trobem ja ben establits Jacinto, Antonio i Joseph Martorell; tots tres eren llauradors arrendataris i sembla que van aconseguir una discreta posició econòmica i social. Joseph Martorell va ser regidor l’any 1774. Antoni Martorell va ser síndic l’any 1812. Salvador Martorell va ser alcalde de Castelló l’any 1841.
Néts de Vicente Martorell i de Vicenta Navarro són els altíssims germans Vicente i José Martorell Oliver. El primer, de la quinta de 1875, mesurava 1,90 m. d’alçada. El segon, de la quinta de 1881, mesurava 1,99 m. i pot considerar-se el castellonenc més alt del segle XIX.
Bautista Martorell Sanjuan tocava el trombó[3]. L’any 1952 Emilio Martorell Grimaltos va ser un dels guanyadors del Campionat Nacional de collida de Taronges celebrat a Benifairó de Valldigna; torna a guanyar l’any 55 a Corbera; l’any 57 el de sega d’arròs a Camarles, i l’any 58 ací a Castelló. Luis Martorell Garcia va ser nomenat regidor l’any 1924. Bautista Martorell Llagària és cessat com a regidor l’any 1944. Pascual Martorell Serra fou regidor i tinent d’alcalde en diverses ocasions.

SALA

Deriva del germànic salla, “edifici”, d’on pren el sentit de “sala, habitació”. En l'edat mitjana apareix ben documentat Sala com a nom personal. També existeix el topònim Sala (Osca).
El primer Sala castellonenc que trobe és José Sala, que l’any 1738 posseeix 12 fanecades de moreres en la partida de la Torre. L’any 1764 i procedent d’Alzira, s’estableix a Castelló José Sala, terrissaire. L’any 1845 José Sala Garrido (* v. 1811) té unes 63 fanecades de terra a Castelló.
Diversos Sala han sigut regidors de l'ajuntament de Castelló durant el segle XX: Fernando Sala Francés, José Sala Martínez i Emilio Sala Ferri. Ramon Sala Reig tocava el bombardino. Rafael i Severino Sala Gallego – entre altres castellonencs – emigraren a Mèxic seguint les petjades de son tio Vicente Gallego Benetó i van fer fortuna. Ramon Sala Garrido és professor de Ciències Econòmiques en la Universitat de València i en fou vicerector. Salvador Sala Pla és doctor en Ciències Físiques i actualment és professor de la Universitat Miguel Hernández.

CLIMENT

Del nom de baptisme Clement, “clement, que té clemència”. Sant Climent fou el tercer papa.
A Castelló trobem un Macià Climent l'any 1421. Des del segle XVIII hi ha diversos llinatges Climent que perduren actualment. Segons el Padró de 1738, Andrés Climent, veí de Castelló, tenia 7 fanecades de morera en la partida dels Horts de Llevant. L’any 1822 ve el llaurador Agustín Climent procedent de La Granja. José Climent va ser regidor els anys 1836 i 1837. L’any 1845 Bautista Climent té 53 fanecades de terra a Castelló i és elegit regidor quart l’any 1836. Potser es tracte de Bautista Climent Lluc ( La Granja v. 1808 – Castelló 1880), casat amb Rosa Martorell. Són besnétes seues Amàlia (Castelló 1895 - València 1972) i Isabel Climent Simarro (Castelló 1899 - ? 1989), Terciàries Franciscanes de la Immaculada.
Matilde Climent Estrada (* Castelló v. 1895) va ser dominica de l’Anunciata. Molts Climent han sigut regidors en diverses corporacions durant el segle XX: Federico Climent Martí, Bautista Climent Martí, José Climent Martí, Filiberto Climent Climent, Rafael Climent Martí, Frederic Climent Constant, i José Climent Carrascosa. Salvador Climent Reig (Castelló 1915 - 1997) fou alcalde de Castelló entre 1951 i 1964.
Juan Climent Martí tocava la tuba. L’any 1955 Vicente Climent Sancho va ser un dels guanyadors del Campionat de collida de taronges celebrat a Corbera.
[1] Entre els trenta primers llinatges de Catalunya.
[2] Vegeu la foto dels germans Puertos Martorell.
[3] En la revista de festes de l’any passat eixia la foto de la família Martorell Sanjuán (p. 84).

(Piqueu damunt de la imatge per a fer-la mes gran)

Article publicat en el llibre de festes de Castelló de 2006

2006-09-25T20:49:00.000+02:00

Carta d'una víctima del metro

A mi des de menuda sempre m’havia agradat inventar i fer màquines i aparells inèdits.

Recorde, quan tenia uns nou anys, com vaig construir un robot amb les peces d’alguns electrodomèstics vells que els meus pares havien abandonat en la cambra dels trastos. Volia ser enginyera. Els estudis en la Politècnica de València m’han exigit un gran esforç. Han estat uns anys en què, pràcticament, només he viscut per a l’estudi. Però ha valgut la pena, he aprés molt i he aconseguit un dels meus somnis.

Aquell dia vaig anar a València amb el meu pare. Vàrem quedar si ell acabava prompte, tornaríem junts amb el cotxe. Mon pare és un polític molt conegut a la comarca. Aquest dia havia anat a fer unes gestions en la conselleria d’Infrastructures i Transports. Segurament volia que tornàrem junts per poder parlar, ja que per les seues obligacions aquests moments eren cada vegada més escassos. La veritat és que per parlar sempre he tingut a ma mare, que ha estat la persona que més m’ha ajudat perquè poguera acabar una carrera tan dura a la Politècnica. Ma mare ha estat pendent, cada dia, de la nostra educació. No només del tema de l’escola i dels estudis posteriors, sinó de tot allò que implica l’educació dels fills en una societat tan complexa com l’actual. El meu pare ha dedicat la major part del seu temps a la política, a l’ideal de millorar la societat. No tot el seu temps, però quasi. Primer, sempre ha estat la política, després la família.

Aquell matí de dilluns 3 de juliol, vaig anar a la universitat, per saber, si finalment, era ja enginyera. Em vaig alçar molt matí perquè havia quedat amb el meu millor amic per esmorzar a València i parlar sobre les vacances. Pensàvem anar uns dies a Formentera i recórrer tota l’illa amb bicicleta. Banyar-nos en les platges d’aigües cristal•lines, prendre el sol i passar uns dies amb uns amics italians que havíem conegut en el viatge de final de carrera. Quan vaig saber les notes finals estava tant contenta que només volia arribar a casa. Li vaig telefonar a mon pare. Ja tens una filla enginyera! Després de parlar amb ell, vaig començar a marcar per donar-li la notícia a ma mare, però no!. Li vaig enviar un missatge a mon pare i li vaig dir que no m’esperara, que acabara tranquil•lament la seua feina perquè jo agafaria el primer trenet que passara per plaça d’Espanya i me’n tornaria al poble. Volia compartir l’alegria de la notícia, en directe, amb ma mare i els meus germans. El meu amic Robert volia que ho celebrara amb ell, que dinàrem junts a la platja de la Malvarosa. Vaig dir-li que no, que ja tindríem totes les vacances per celebrar-ho. Només volia arribar prompte a casa i abraçar ma mare i els meus germans. Em va acompanyar fins la plaça d’Espanya, vàrem baixar les escales, ens vàrem donar un bes i ens vàrem acomiadar fins dijous.

Ara ja no podré exercir d’enginyera . No sé encara on estic. És un indret diferent a tot el que he conegut fins ara, això si, és un lloc tranquil, plàcid, pareix que l’espai i el temps ací no existeixen.

Nosaltres les víctimes ja no podem fer res, ja no existim en el món dels vius, ja no podem compartir res amb els éssers que més ens estimem. Els qui sí podeu fer alguna cosa, per nosaltres, per les nostres famílies, però també per vosaltres, sou vosaltres mateixos. Com a mínim podeu fer que se’ns recorde, que no s’oblide que vàrem ser víctimes per alguna raó.

Nosaltres mai no havíem volgut ser víctimes, no havíem volgut mai aturar les nostres il•lusions i projectes de la forma com ens vàrem obligar a fer-ho. Nosaltres no ho volíem així. Va ser la incompetència i la irresponsabilitat de tots aquells que tenen el deure de vetlar per la seguretat en els transport públic. Ells que sabien com era la seguretat de la línia 1 del metro de València, van deixar que això passara. Irresponsabilitat política, entre altres coses, per malgastar els diners públics en històries i actes innecessàris i per desviar partides dels pressupostos destinades exclusivament per millorar les infrastructures d’aquell mitjà de transport en el qual deixàrem d’existir.

Ara ja s’han instal•lat les balises de frenada automàtica. Ara, sí. Si hagueren estat instal•lades no hauria passat la desgràcia. Després de la desgràcia, els polítics han negociat i debatut, en una espècie de comissió, o potser, un teatre de l’absurd o de la burla, amb l’únic objectiu de perdre els menys vots possibles i procurar traure’n la major rendibilitat amb el mínim cost polític.

Nosaltres, les víctimes, ja no existim per a ells, només existim en les memòries dels nostres familiars i dels amics. Ara quan veig com han muntat aquesta broma esperpèntica per aclarir què ha passat, comprenc que nosaltres i vosaltres no existim mai per a ells. Ells a la seua. Si tu me’n traus una, jo te’n retraure tres. Tu que vas fer en tots els anys que manareu!, i tu que dius, ara tu ho has fet molt pitjor! Patètic. Crearen la comissió-teatre, només, per tranquil•litzar les seues consciències i, així poder anar-se’n de vacances amb la satisfacció de què havien complit amb el deure que tenien amb la societat. Totes i tots hauran gaudit d’un estiu feliç, hauran viatjat convidats amb els vaixells dels amics constructors i empresaris immobiliaris, hauran menjat àpats exòtics als millors i més cars restaurants de qualsevol illa, hauran rigut, tot i mostrant les seues dentadures límpides, però i les seues ànimes! Segur que estan igual de límpides? L’ànima en la qual tant diuen que creuen, no els reclamarà justícia? La mateixa justícia que reclamen les nostres famílies i nosaltres mateixos des del no-res. No podran enganyar mai ni les seues ànimes, ni les nostres famílies, ni nosaltres les víctimes.

Però ells saben que esteu tots vosaltres. Vosaltres podeu i heu d’exigir que la justícia actue de forma diligent i, que la Generalitat i els partits polítics col•laboren amb la justícia perquè se sàpiguen les responsabilitats de cadascú.

Nosaltres des del dia fatídic, només viurem en el record dels qui ens estimen: ma mare, mon pare, els meus germans, Robert, la família, els amics...Existirem cada vegada que ells i vosaltres ens recordeu.

Ma mare quan parlàvem les dues assossegadament, en adormir-se els meus germans, sempre hem deia, filla, les persones sempre hem de tindre il•lusions per viure intensament, però estigues preparada perquè la vida t’ensenyarà que no tots els somnis són possibles.

Plataforma Cívica de Participació
www.acicastello.org

------------------------------------------------------
Notícies relacionades:
Tots tenim dret a preguntar
Crítiques a Canal 9 per silenciar la comissió del metro
Los alcaldes de la Ribera piden que se priorice en seguridad Accident en la línia 1 del metro