L’alcalde, Alfred Gregori, explica la dificultat de prendre «agres decisions».
Aquestes agres decisions fan referéncia als dos treballadors de I’Ajuntament expedientats.
Alfred Gregori, afirma que està segur de quina classe de política vol la ciutadania al front de l’ajuntament i de l’alcaldia de: gent que treballe amb responsabilitat i que tracte a tot el món per igual, al mateix temps que treballe sense límits pel poble. L’alcalde manifesta que el seu equip de govern sempre es mantindrà en aquesta tessitura.
En referència al cassos dels treballadors de l’ajuntament expedientats, l’alcade explica que entre les seues funcions està la d’exigir que els serveis del poble funcionen correctament per a tots.
Gregori remarca que les lleis s’han de complir, que estan fetes com a una forma de convivència, pactada entre els representants del poble en una societat democràtica, i que incomplir-les suposa trair eixa finalitat de convivència.
ALFRED GREDORI
Governar un Ajuntament comporta necessàriament prendre decisions contínuament, decisions moltes vegades difícils però que sempre han de prendre’s amb sentit de la responsabilitat. Hi ha decisions controvertides que poden no ser enteses si no es té tota la informació o té una informació sesgada
o fins i tot malintencionada. A mi, com alcalde, em toca coordinar totes les actuacions que es prenen a l’ajuntament, i prendre d’altres personalment, bé per la premura de temps o en el dia a dia de l’ajuntament.
Aclariment
Vull eixir al pas, per a aclarir concretament els dos expedients disciplinaris que s’han obert últimament a un agent de policia i a una treballadora de la guarderia, i dels quals s’estan sentint opinions per a tots els gustos i amb massa dades inventades directament. En el primer cas, els fets són que un agent de la policia local, que té la plaça a Alcàntera de Xúquer i estava en comissió de servei ací a Castelló, es deixa el servei de la nit anat al metge, dient que estava malalt. En aquesta es veu sorprés pel el cap de la policia, servint copes a la una de la nit en un bar. L’endemà em presente jo mateix també mateix bar i veig amb els meus ulls al mateix agent a la una de la nit.
No entenc una malaltia que no el permet treballar de nit al seu lloc de treball i si treballar de nit servint copes en un bar.
Jo crec que aquesta persona treballadora de l’ajuntament no pot estar enganyat al poble, del cual cobra, amb actuacions d’aquest tipus i ha de ser expedientat.
El segon cas es tracta d’un maltractament en la guardaria a un xiquet de 14 mesos, creant una enorme alarma social, com és lògic i normal. El cas es desenvolupa en presencia de dos testimonis que veien com passava. I encara van fer declaracions, dient que ja havia passat anteriorment. Aquest comportament es motiu d’acomiadament, per considerar que la persona en qüestió no es troba actualment en condicions d’atendre als xiquets tan xicotets. Acomiadament que s’acaba sense jutjar el motiu, perquè l’advocat de la treballadora, preocupat perquè hi havia fiscalia i podia derivar el tema al procediment penal, proposa l’acord de que ella renunciava a cobrar res i l’ajuntament havia de dir que l’acomiadament havia segut improcedent, per defecte de forma, per no haver-li comunicat el nom de les persones que havien
declarat. Per la qual cosa, no ha cobrat ni un cèntim,diguen el que diguen les males llengües, que n’hi ha unes quantes.
En el primer cas s’originen tota una sèrie incomprensible d’actituds de cabreig per part d’alguns agents, amb el cap de la policia per haver-m’ho dit, i amb mi per obrir l’expedient. Tal vegada hauríem d’haver fet la vista grossa i deixar-ho córrer. A nosaltres ens pareix que no.
En el segon cas, s’està intentant crear l’opinió de que a penes va tocar al xiquet, que va ser molt suau, fins i tot de dubtar de les persones que ho han vist. Inventant-se coses raríssimes, per politics i no polítics, sobre si allò que vieren (els testimonis), pots ser els va parèixer però no era.
Uns estan en contra sistemàticament, amb l’únic propòsit d’accedir a l’ajuntament, dóna igual les raons. Altres per motius ben diferents: han aparcat
el cotxe malament i se’ls ha denunciat i a partir d’ací ja està tot mal a l’ajuntament, tot menys reconèixer que el cotxe estava mal aparcat. Altres perquè se’ls ha denegat alguna cosa a la qual no tenien dret o que no era legal
i també manifesten opinions en contra de tot l’ajuntament, etc.
El càrrec d’alcalde comporta, a més de complir i fer complir la legalitat vigent, exigir que els serveis funcionen correctament. Amb estos plantejaments, ni es pot consentir que amb el salari que paga l’ajuntament a un treballador, s’estiga servint copes e un bar, ni es pot consentir que a una guarderia hi haja maltractament de cap classe als xiquets i xiquetes. Sovint, la ciutadania manifesta opinions en contra dels politics, posant a tots en el mateix sac, dient que són tots uns corruptes, que fan allò que els dóna la gana, etc.
Les lleis es fan com a una forma de convivència, pactada entre els representants del poble en una societat democràtica, i no complir-la significa trair eixa finalitat de convivència. Jo mateix, com alcalde,sóc el garant d’eixe compromís de convivència al qual, no solament m’obliga la mateixa llei, sinó que les meues conviccions fan que em negue rotundament a incomplir-la. Un alcalde no està per a fer tot allò que li dóna la gana, està sotmès a la llei i ha de ser el garant d’aquesta.
Es possible que en el transcurs del dia a dia en el govern es prodüisquen actuacions no del tot encertades, perquè ningú està exempt de cometre errors, però sempre he estat atent a les al·legacions i als criteris dels demés per poder
rectificar si fa falta. I en el últim cas, sempre es pot recórrer a l’arbitratge dels
tribunals si hi ha qüestions o dubtes que s’hagen de dilucidar. Si el que s’espera de mi és que vaja, consentint d’incompliment de la llei i coses semblants, abans me n’aniré a casa que ho faré. O es tracta a tot el món per igual o açò no pot funcionar mai bé. ¿Com hi ha partits politics que defensem actituds tan greus de dos treballadors, pretenent que jo tanque els ulls, fins i tot acusant-me de no se esquerres, per obrir expedients disciplinaris quant s’incompleix en el treball?. ¿On està la responsabilitat política de estos partits?. ¿O és que la seua política és atacar al que està governant a l’ajuntament, amb la única finalitat d’erosionar i destruir a l’alcalde amb mentires i sense cap escrúpol?.
Precisament nosaltres, els d’Esquerra Unida, ens creiem allò dels principis, i que hem d’actuar amb tota la responsabilitat que el càrrec exigeix. No vull ni pensar què serien capassos de fer, si estigueren asseguts on jo estic. Possiblement serien eixa classe de polítics que la gran majoria de la ciutadania critica i rebutja.
Agres decisions, però que s’han de prendre, com supose que ho faria qualsevol persona amb sentit de la responsabilitat que estiguera al meu lloc.
Alfred Gregori, afirma que està segur de quina classe de política vol la ciutadania al front de l’ajuntament i de l’alcaldia de: gent que treballe amb responsabilitat i que tracte a tot el món per igual, al mateix temps que treballe sense límits pel poble. L’alcalde manifesta que el seu equip de govern sempre es mantindrà en aquesta tessitura.
En referència al cassos dels treballadors de l’ajuntament expedientats, l’alcade explica que entre les seues funcions està la d’exigir que els serveis del poble funcionen correctament per a tots.
Gregori remarca que les lleis s’han de complir, que estan fetes com a una forma de convivència, pactada entre els representants del poble en una societat democràtica, i que incomplir-les suposa trair eixa finalitat de convivència.
ALFRED GREDORI
Governar un Ajuntament comporta necessàriament prendre decisions contínuament, decisions moltes vegades difícils però que sempre han de prendre’s amb sentit de la responsabilitat. Hi ha decisions controvertides que poden no ser enteses si no es té tota la informació o té una informació sesgada
o fins i tot malintencionada. A mi, com alcalde, em toca coordinar totes les actuacions que es prenen a l’ajuntament, i prendre d’altres personalment, bé per la premura de temps o en el dia a dia de l’ajuntament.
Aclariment
Vull eixir al pas, per a aclarir concretament els dos expedients disciplinaris que s’han obert últimament a un agent de policia i a una treballadora de la guarderia, i dels quals s’estan sentint opinions per a tots els gustos i amb massa dades inventades directament. En el primer cas, els fets són que un agent de la policia local, que té la plaça a Alcàntera de Xúquer i estava en comissió de servei ací a Castelló, es deixa el servei de la nit anat al metge, dient que estava malalt. En aquesta es veu sorprés pel el cap de la policia, servint copes a la una de la nit en un bar. L’endemà em presente jo mateix també mateix bar i veig amb els meus ulls al mateix agent a la una de la nit.
No entenc una malaltia que no el permet treballar de nit al seu lloc de treball i si treballar de nit servint copes en un bar.
Jo crec que aquesta persona treballadora de l’ajuntament no pot estar enganyat al poble, del cual cobra, amb actuacions d’aquest tipus i ha de ser expedientat.
El segon cas es tracta d’un maltractament en la guardaria a un xiquet de 14 mesos, creant una enorme alarma social, com és lògic i normal. El cas es desenvolupa en presencia de dos testimonis que veien com passava. I encara van fer declaracions, dient que ja havia passat anteriorment. Aquest comportament es motiu d’acomiadament, per considerar que la persona en qüestió no es troba actualment en condicions d’atendre als xiquets tan xicotets. Acomiadament que s’acaba sense jutjar el motiu, perquè l’advocat de la treballadora, preocupat perquè hi havia fiscalia i podia derivar el tema al procediment penal, proposa l’acord de que ella renunciava a cobrar res i l’ajuntament havia de dir que l’acomiadament havia segut improcedent, per defecte de forma, per no haver-li comunicat el nom de les persones que havien
declarat. Per la qual cosa, no ha cobrat ni un cèntim,diguen el que diguen les males llengües, que n’hi ha unes quantes.
En el primer cas s’originen tota una sèrie incomprensible d’actituds de cabreig per part d’alguns agents, amb el cap de la policia per haver-m’ho dit, i amb mi per obrir l’expedient. Tal vegada hauríem d’haver fet la vista grossa i deixar-ho córrer. A nosaltres ens pareix que no.
En el segon cas, s’està intentant crear l’opinió de que a penes va tocar al xiquet, que va ser molt suau, fins i tot de dubtar de les persones que ho han vist. Inventant-se coses raríssimes, per politics i no polítics, sobre si allò que vieren (els testimonis), pots ser els va parèixer però no era.
Uns estan en contra sistemàticament, amb l’únic propòsit d’accedir a l’ajuntament, dóna igual les raons. Altres per motius ben diferents: han aparcat
el cotxe malament i se’ls ha denunciat i a partir d’ací ja està tot mal a l’ajuntament, tot menys reconèixer que el cotxe estava mal aparcat. Altres perquè se’ls ha denegat alguna cosa a la qual no tenien dret o que no era legal
i també manifesten opinions en contra de tot l’ajuntament, etc.
El càrrec d’alcalde comporta, a més de complir i fer complir la legalitat vigent, exigir que els serveis funcionen correctament. Amb estos plantejaments, ni es pot consentir que amb el salari que paga l’ajuntament a un treballador, s’estiga servint copes e un bar, ni es pot consentir que a una guarderia hi haja maltractament de cap classe als xiquets i xiquetes. Sovint, la ciutadania manifesta opinions en contra dels politics, posant a tots en el mateix sac, dient que són tots uns corruptes, que fan allò que els dóna la gana, etc.
Les lleis es fan com a una forma de convivència, pactada entre els representants del poble en una societat democràtica, i no complir-la significa trair eixa finalitat de convivència. Jo mateix, com alcalde,sóc el garant d’eixe compromís de convivència al qual, no solament m’obliga la mateixa llei, sinó que les meues conviccions fan que em negue rotundament a incomplir-la. Un alcalde no està per a fer tot allò que li dóna la gana, està sotmès a la llei i ha de ser el garant d’aquesta.
Es possible que en el transcurs del dia a dia en el govern es prodüisquen actuacions no del tot encertades, perquè ningú està exempt de cometre errors, però sempre he estat atent a les al·legacions i als criteris dels demés per poder
rectificar si fa falta. I en el últim cas, sempre es pot recórrer a l’arbitratge dels
tribunals si hi ha qüestions o dubtes que s’hagen de dilucidar. Si el que s’espera de mi és que vaja
Precisament nosaltres, els d’Esquerra Unida, ens creiem allò dels principis, i que hem d’actuar amb tota la responsabilitat que el càrrec exigeix. No vull ni pensar què serien capassos de fer, si estigueren asseguts on jo estic. Possiblement serien eixa classe de polítics que la gran majoria de la ciutadania critica i rebutja.
Agres decisions, però que s’han de prendre, com supose que ho faria qualsevol persona amb sentit de la responsabilitat que estiguera al meu lloc.
Article publicat en El Punt en juny de 2005
www.acicastello.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada